31.- La mediació comunitària. Cabacés. 11 de juliol.-

EN CONSTRUCCIÓ

Article per a la difusió de l'ACPJ, d'interès per a personal dels Jutjats de Pau, professionals de la justícia i per a tota la ciutadania.

Taula rodona a Cabacés divendres dia 11 de juliol a les 20 hores.-

La mediació social i el paper del Jutjat de Pau i dels Mossos d'Esquadra

En treball

El guió del discurs que obre a l'escaleta i els talls de la taula rodona

Per a consulta i més informació.-

Avui hem entrevistat a na Silvia Argilès, tècnica en assessorament de consum i punt informatiu i d'orientació sobre mediació comarcal. A més hem quedat per a una entrevista per a Priorem Priorat en el proper mes d'octubre.

Ens agradaria contactar amb Maria Ferré, de la gerència territorial de Salut de les Terres d'Ebre. Anirem dins de la setmana que ve a la seu de la Regió Sanitària de Tarragona, Camp de Mart. Tarragona.

Intervenció en la jornada sobre el sensellarisme organitzada pel Consell Municipal de l'Habitatge de Tarragona al Palau de Congressos d Tarragona.

TEMÀTICA  11-07-2025

TAULA RODONA INFORMATIVA I DE REFLEXIÓ SOBRE LA MEDIACIÓ COMUNITÀRIA EN LA SEGURETAT, EN LA SALUT I EN LA JUSTÍCIA

Àmbit del Jutjat de Pau de Cabacés. 

             DRETS HUMANS  ODS 2030

XXV aniversari de Mediació veïnal i adhesió a la UNESCO  2000-2025

Amb el suport de l'Associació de jutges i de jutgesses de pau de Catalunya "ACPJ" Associació Catalana Pro de la Justícia.

Amb la participació de l'Oficina de Relacions amb la Comunitat (ORC) dels Mossos d'Esquadra de Falset

Divendres dia 11 de juliol de 2025

A les 20 hores 

Duració previsible: una hora.

A la sala d'actes de la societat recreativa "La Unió" de Cabacés

Espai de reflexió.- 

Punts clau:

1.- Introducció.- 

1.1.- La tendència social i legislativa actual per la igualtat de les persones i en contra de tota classe de violència. (Protocols de prevenció i els punts LILA).

1.2.- Cal tenir en compte que vol dir confidencialitat, informació reservada i tenir discreció. Què es realment el consentiment de les persones?

1.3.- Què podem fer com a comunitat mediadora segons la legislació vigent. Som una comunitat.

1.4.- Quins procediments tenim per a defensar de forma pacífica els nostres drets. Drets implica deures, ja que els altres també tenen drets.

2.- Les funcions del Jutjat de Pau i de la mediació.

3.- Les funcions dels Mossos d'Esquadra.

4.- Conclusions: 

El paper de la comunitat. Prevenir, acollir, acompanyar i restaurar

Participants a la taula:

- J.M. Ferran (Mediador veïnal Drets Humans a Tarragona, JdPau a Cabacés, soci i delegat territorial de la Junta Directiva de l'ACPJ.

- Mossos d'Esquadra (Oficina de Relacions amb la Comunitat del Priorat).

https://puntinformatiu.blogspot.com/2025/06/55-taula-rodona-al-voltant-de-la.html

https://notespremsacausacooppelperlapau.blogspot.com/2025/02/51-la-situacio-dels-jutjats-de-pau-i-el.html

19.- JUSTÍCIA.- Ponent Permanent Cooppel sobre la Justícia i els Drets Humans (EMERGENTS)..: 30.- Període de desenvolupament jurídic al voltant del Jutjat de Pau.

Conceptes clau:

Conciliació, Mediació, Atenció a les Persones. Comunitat mediadora.

ARTICLE

FONTS I REFERÈNCIES

Lleis i documents de la formació permanent i de difusió ciutadana

https://justicia.gencat.cat/ca/ambits/mediacio/mediacio_dretprivat/elcentre/

Tarragona, ciutat

https://www.tarragona.cat/serveis-a-la-persona/institut-municipal-de-serveis-socials/accio-comunitaria/mediacio

Pla general de la tesi postulant de la Causa Cooppel per la Pau 2025-30. Participació en jornades i congressos d'educació, d'interès social i de justícia.

Més informació: 

Escriu sempre a  info@cooppel.org o al what's   619 79 39 69

30.- Període de desenvolupament jurídic al voltant del Jutjat de Pau.

EN CONSTRUCCIÓ fins el dia 11 de juliol.

Per FERRAN jm.   

Jornades generals a Tarragona dia 26 de juny de 2025 i a Tortosa el dia 9 de juliol i jornada específica a Cabacés dia 11 de juliol.

Recull de fotografies i de comentals de cara a la implantació de la nova llei

01.- JORNADA DE TARRAGONA  26 DE JUNY DE 2025

https://youtu.be/lgkkRZqJh-Q?si=I9THevsHShjNhd2a

https://tac12.tv/camp-de-tarragona/arxiu-camp-tarragona/item/39742-declaracions-telematiques-i-mes-conciliacions-als-nous-jutjats-de-pau

 2.- JORNADA DE TORTOSA DIA 9 DE JULIOL DE 2025

3.- DIA 11 DE JULIOL DE 2025.-

CABACÉS      TROBADA 

Taula rodona a Cabacés a les 20 hores.-

La mediació social i el paper del Jutjat de Pau i dels Mossos d'Esquadra

https://puntinformatiu.blogspot.com/2025/06/55-taula-rodona-al-voltant-de-la.html

Els que vinguin a les 18 hores visita guiada del poble i del retaule gòtic. Recepcions a partir de les 17 hores. 

https://senycatala.blogspot.com/2025/06/61-ens-trobem-cabaces-i-em-doneu-suport.html

29.- Causa Cooppel i el foment de la convivència comunitària veïnal.-

Causa Cooppel per la Pau 2030.-

Promoure, prevenir i protegir

 Estem davant un món canviant i depressa.

La necessitat de fomentar la convivència comunitària veïnal.

Com?

1.- La identitat comunitària, la participació veïnal de les persones propietàries sinó de tothom persones llogateres i propietàries. Reunions, cohesió social i grups de what's o Telegram.

2.- Iniciatives i el comportament contrari a la convivència, a la salut i a la seguretat.

Pisos turístics 

Pisos patera

3.- L'empadronament responsable

4.- La formació professional dirigida als joves

https://www.diaridetarragona.com/tarragona/vamos-a-trabajar-la-ia-como-una-familia-de-fp-mas-CK23385430

28.- La negociació i la mediació social.-

 

La primera impressió, la percepció i l'apreciació són claus en la negociació i en la mediació social

La diferència entre negociació i mediació en el camp social i civil.- 

La importància de la confidencialitat, la qualitat de reserva i de la discrecionalitat, és un art.

Negociar és la conversa i el diàleg entre dos o més persones, amb dos parts diferenciades d'interessos. És la vida de cada dia.

Mediació és quan en una negociació una o les dues o més parts tenen dificultat i necessiten un pont per al final establir la negociació amb normalitat.

INVESTIGACIÓ ÈTICA I FORMACIÓ EN L'ATENCIÓ A LES PERSONES DES DE LA PROFESSIONALITAT EN L'EXERCICI (amb fins formatius, aprenentatge servei o d'investigació) LLIURE O DINS DE PERFILS LABORALS

La tesi postulant de la Causa Cooppel de J.M. Ferran es fonamenta en la conversa, la mediació i la pràctica dels processos emocionals lògics pels sentit cooperatiu.

La tesi de "la transmediació social" parteix de l'exercici de la mediació en tota la comunitat sigui món laboral, familiar, escala o comunitat de convivència o residència, en el món associatiu, federatiu o dels recursos com museus i biblioteques o residències assistides o centres de dia.

Ara hem estat formats i estem innovant en el camp federatiu i associatiu en la millora de les relacions i en la prevenció dels abusos sexuals i de tota classe d'assetjament.

Les mediacions disponibles són a nivell de persones en general, entre associacions, dins de federacions (FCVS, FAC, Federació veïnal AVF Segle XXI de Tarragona  i en l'àmbit familiar.

L'atenció pot ser presencial en llocs reservats o telemàtica.

Les persones poden necessitar, tenir interessos i voler adquirir noves capacitats, la importància de l'ètica i del desenvolupament personal i col·lectiu (L Kohlberg) que es basa en la psicologia piagetana. El processos de dol segons K. Ross de les etapes que presenta el dol que nosaltres l'apliquem en el dol de la vida diària, en la presa de decisions com en els processos de pèrdues de tota classe.

Segons CHAT GPT openai diu:

L'ètica en la mediació social és un aspecte fonamental per garantir que aquest procés sigui just, equitatiu i respectuós amb totes les parts implicades. La mediació social és una eina utilitzada per resoldre conflictes en diversos àmbits, com ara comunitats, escoles, famílies o empreses, i implica principis i valors ètics que guien el comportament dels mediadors i el desenvolupament del procés.

Principis ètics en la mediació social:

Neutralitat: El mediador no pot prendre partit per cap de les parts i ha d'actuar de manera imparcial. Això implica no tenir prejudicis ni influir en les decisions de les persones implicades.

Confidencialitat: Tot el que es comparteix durant el procés de mediació ha de mantenir-se en privat, excepte en casos de risc per a la seguretat o exigències legals.

Autonomia de les parts: Les persones implicades en la mediació tenen el dret de prendre les seves pròpies decisions i arribar a acords sense pressions externes.

Respecte: El mediador ha de garantir que totes les parts siguin escoltades i respectades, sense importar les seves creences, valors o posicions.

Equitat: El procés ha de ser igualitari, assegurant que cap part tingui avantatges injustos sobre l’altra.

Transparència: El mediador ha d’explicar clarament el procés, els seus límits i les possibles conseqüències dels acords.

Dilemes ètics comuns en la mediació social:

Quan intervenir?: Decidir si continuar o no una mediació quan es detecten desequilibris de poder importants entre les parts.

Informació sensible: Com gestionar informació confidencial que pot posar en perill algú.

Influència del mediador: Evitar que el mediador introdueixi els seus valors personals o intenti dirigir les solucions.

Importància de l'ètica en la mediació:

L'ètica en la mediació social és crucial per establir confiança entre les parts i assegurar que el procés sigui percebut com a legítim. Quan s'aplica correctament, ajuda a construir una cultura de pau, cooperació i respecte en la societat. A més, garanteix que les solucions trobades siguin sostenibles i acceptades per tots els implicats.

Podries utilitzar aquests principis com a punt de partida per aprofundir en casos concrets o debatre la seva aplicació en àmbits específics, com el treball comunitari, l'àmbit educatiu o els conflictes laborals.

27.- La Cooppel SÍNDIC VOL. El dret a crear el diàleg en el voluntariat

 El dret a crear diàleg en el voluntariat

El projecte de mediació i de mentoria social "Cooppel SÍNDIC VOL"

És com la sindicatura de les persones del voluntariat.

És el suport als interessos i necessitats de diàleg innovador de les condicions del voluntariat. SÍNDIC VOL

En marxa avui diumenge dia 27 d'octubre  Dia Internacional de la Mentoria

https://www.unir.net/revista/empresa/dia-internacional-del-mentoring-por-que-celebrar-promover-crecimiento-personal-y-profesional/

https://mentoriasocial.org/save-the-date-17-e/

Es tracta d'identificar barreres, limitar-les, eliminar-les i/o superar-les.

Això passa en persones voluntàries o en persones voluntàries responsables d'entitats socials i/o veïnals que formen part de juntes directives, consells de direcció, etc.

ABUSOS, COACCIONS, ASSETJAMENT

Manca d'escolta activa i de diàleg, amb efectes sense consentiment

 EMOCIONALS, PSICOLÒGICS, FÍSICS, SEXUALS I ECONÒMICS.

Són simptomatologia de socioaddiccions

Què pots fer si vols més informació o ets víctima d'una situació.

ESCRIU

No abandonis la teva tasca solidària, no tenen culpa les persones que la necessiten.

Avui més que mai la ciutadania necessitem persones emprenedores solidàries.

Vaig fer el treball de recerca del màster URV 2005, sobre les socioaddiccions, comportaments sectaris totalitaris i els seus riscos.

26.- CINC DRETS.- La negociació de determinar les condicions de tasques de voluntariat i la necessitat d'incloure.-

 

Els Drets.-

La negociació de les condicions de tasques de voluntariat i la necessitat d'incloure.- 

Com els treballadors i les treballadores tenen el dret de negociar el determinar les condicions de treball.

És una justa necessitat plantejar-ho.

En l'annex tenim el que diu al respecte la consulta al CHAT GPT.

1.- El dret a millorar les condicions de l'exercici voluntari amb responsabilitat

A més existeix el voluntariat qualificat, acreditat, que sap fer una tasca molt específica, que li agrada, no la fa ningú, en canvi és necessita. És un dret que la pugui fer per raons humanitàries o d'investigació amb tesi postulant com a voluntari social qualificat.

2.- Els drets de reconèixer el voluntariat social qualificat.- 

El voluntariat social qualificat són persones que tenen formació, experiència i certa professionalitat i estan jubilats que poden dur a terme tasques d'investigació d'interès social i públic.

3.- El dret a ser inclós el voluntariat social qualificat dins de projectes per a facilitar el seu exercici.

Molts projectes, ofertes gratuïtes a base de subvencions o costejades en part pel personal usuari. Que es demanen factures. Descarten la participació de personal voluntari social qualificat.

4.- El dret a ser voluntari social qualificat per una causa i pel mòbil de crear millores a la societat.

Com el pla d'investigació acció i dret de pràctica reflexiva a aportar i enriquir el marc conceptual, científic i teòric, per a millorar el benestar de la ciutadania.

La nostra oferta de la Causa Cooppel per la Pau és gratuïta en exercici del voluntariat sempre vetllant que no ha de ser un cost a càrrec seu com pot ser el desplaçament o el dinar o altres necessitats lògiques en cada situació.

5.- També és un dret: El Programa d'Investigació Ètica del Drets Humans (PIEDH) basada en el comportament i en la conversa, assumeix que cal vetllar per a què l'exercici del voluntariat, el voluntariat social i el voluntariat social qualificada, eliminar els danys i perjudicis, els prejudicis i supersticions i deixar clar que el voluntariat exerceix la seva tasca i la seva funció de forma altruïsta i que es pugui dialogar sobre com millorar les atencions. Éticament el voluntariat té dret a demanar les millores i si no se li fa cas dur a terme estratègies per assolir el seu respecte. Més que deixar l'exercici, és millor dialogar per aconseguir les millores

Ara començarem a recollir casos de bona pràctica com casos de que cal mediació per a dialogar millores.

En cas de voler consultar, escriu-nos al:

ANNEX

Segons CHAT GPT:

A Espanya, els drets dels treballadors per negociar les condicions de treball estan regulats en la **Constitució Espanyola** i l'**Estatut dels Treballadors**. La Constitució reconeix el dret a la **lliure sindicación** i a la **negociació col·lectiva** (art. 28.1 i art. 37), permetent que els treballadors puguin unir-se en sindicats i negociar conjuntament per determinar les seves condicions laborals. L'Estatut dels Treballadors (ET), en el seu **Capítol III**, desenvolupa aquest dret establint els mecanismes de la negociació col·lectiva, que permet als treballadors i empresaris pactar condicions com el salari, la jornada, el descans i altres aspectes essencials.

Pel que fa al **voluntariat**, les normes són diferents. Els voluntaris no tenen una relació laboral amb les organitzacions on col·laboren i, per tant, no gaudeixen de les mateixes proteccions ni drets laborals que els treballadors. En canvi, es regeixen per la **Llei del Voluntariat** (Llei 45/2015, de 14 d'octubre). Aquesta llei estableix els drets i deures dels voluntaris, com ara rebre formació adequada, estar coberts per una assegurança i poder participar en les activitats organitzatives. Però no tenen dret a negociar les seves condicions, ja que no hi ha una relació de treball o salari, sinó un acord de col·laboració lliure i voluntària.

Exacte, la **Llei del Voluntariat** estableix que els voluntaris tenen dret a desenvolupar la seva tasca en condicions adequades i a que no se'ls imposin càrregues econòmiques derivades de la seva activitat voluntària. 

Segons l'article 9 de la Llei 45/2015, els voluntaris tenen dret a:

1. **Rebre formació i suport** necessaris per dur a terme la seva activitat en condicions de seguretat i eficàcia.

2. **Estar coberts per una assegurança** que cobreixi riscos derivats de la seva tasca.

3. **No tenir despeses a càrrec seu**: les despeses derivades de l'activitat de voluntariat han de ser cobertes per l'entitat, de manera que no li suposi un cost econòmic.

A més, els voluntaris poden sol·licitar millores en les condicions de la seva activitat, especialment si aquestes afecten la seva seguretat, salut, o efectivitat del treball. Però, com que no es tracta d'una relació laboral, aquest dret no es materialitza en una negociació col·lectiva, sinó en la possibilitat d’expressar les seves necessitats a l’entitat.

25.- EL DRET A REPRESENTAR. Representació completa davant de l'Ajuntament de Tarragona.-

 

Estar empadronat

Cal considerar segons la Llei que qualsevol persona major d'edat pot presentar-se a les eleccions municipals com alcaldable o com a regidoria sense estar empadronat.

Estar empadronat a una ciutat com Tarragona comporta diversos avantatges importants. Aquí tens els més destacats:

A.- Estar  jubilat implica accessibilitat a les atencions socials i culturals de la gent gran i a l'autobus.

B.- Tens representació completa en els casos de representar a associacions, federacions o causes relacionades amb la ciutadania. Com a elector, elegible, dret a veu i a vot en les reunions i en els consell municipals.

En relació amb l'Ajuntament de Tarragona tenim:

De forma més directe.- 

Estem en la federació veïnal Segle XXI en la secretaria de comunicació i de mediació, participant en les reunions de coordinació amb les conselleries i l'alcaldia i participant en els consells municipals que em necessiten en representació veïnal. Formo part de la comunitat emprenedora de Tarragona Impulsa 

De forma més indirecta a nivell cultural

A la vocalia de l'Ateneu de Tarragona i en relacions amb la Federació d'Ateneus de Catalunya.

De forma més social.

- Voluntari amb participació activa en iniciatives del patrimoni "Patrimoni Humanitat 1998-2000, cultural, candidatura Tarragona capital europea de la cultura 2016, educatiu i esportiu Jocs Mediterrani 2018.

- En la coordinadora territorial de la Federació Catalana de Voluntariat Social 

De forma més educativa.

En el programa Cooppel a l'institut Antoni Martí i Franquès, a més de l'impulsa de la Causa Cooppel per la Pau, 2030

SABER ESTAR A ON ET NECESSITEN, T'ESCOLTEN I ET DONEN CORDA

C.- Altres segons especifica el CHAT GPT:

### 1. **Accés als Serveis Públics**

   - **Sanitat i educació**: L’empadronament és requisit per accedir al sistema sanitari públic de la zona, com també per matricular-se a les escoles i instituts de la ciutat.

   - **Serveis socials**: Permet accedir a ajuts socials, subvencions municipals i altres serveis d’assistència per a persones amb necessitats específiques.

### 2. **Drets de Participació Ciutadana**

   - **Participació en processos locals**: Les persones empadronades tenen dret a participar en consultes municipals, activitats de participació ciutadana i en la presa de decisions de l’Ajuntament.

   - **Eleccions locals**: L’empadronament permet votar en eleccions municipals i comunitàries, i per tant tenir veu en les decisions polítiques locals.

### 3. **Beneficis Fiscals i Bonificacions**

   - **Reduccions en taxes municipals**: Algunes ciutats ofereixen bonificacions a les persones empadronades, com en l'Impost de Béns Immobles (IBI), en les taxes d'escombraries, o en altres impostos municipals.

   - **Subvencions i ajudes**: L’empadronament és sovint un requisit per accedir a subvencions municipals per a habitatge, transport i altres ajudes econòmiques.

### 4. **Avantatges en Serveis i Activitats de la Ciutat**

   - **Descomptes en instal·lacions esportives i culturals**: Sovint, els empadronats gaudeixen de descomptes en equipaments municipals com poliesportius, centres culturals, biblioteques, i en esdeveniments culturals o festius.

   - **Aparcament preferencial**: A moltes ciutats, incloent Tarragona, els residents poden tenir avantatges en zones d’aparcament regulat o obtenir permisos de resident.

### 5. **Ajuda en Emergències i Planificació de Serveis**

   - **Dades per a serveis d'emergència**: L’empadronament proporciona informació útil per als serveis d’emergència, assegurant una millor resposta en casos de necessitat.

   - **Inversions públiques**: El nombre de persones empadronades influeix en la planificació i finançament de serveis públics i infraestructures, ja que permet a l'Ajuntament adaptar els recursos a les necessitats reals de la població.

Estar empadronat, per tant, facilita l'accés a diversos drets i avantatges locals i contribueix a tenir una ciutat amb serveis més ajustats a les necessitats dels seus residents.