00. OPTEM DIARI COOPPEL. Drets Humans. Atenció a la Víctima. OPTEM COOPPEL pel sentit cooperatiu.: 26.- Identitats plurals avui, noves formes necessàries del segle XXI i cal identificar l'absolència.-
DEFENSA DE PLANS SOLIDARIS I DE VOLUNTARIAT SOCIAL PER SOBRE DE LEGALITATS LIMITANTS I A FAVOR DELS DRETS HUMANS
L'Ajuntament es pot negar legalment en un principi si el reglament intern dels seus honors i distincions exigeix explícitament el requisit d'estar empadronat al municipi. No obstant això, aquesta negativa sol dependre de com estigui redactada la normativa local d'aquell ajuntament i es tracta d'una decisió política i administrativa, no d'un impediment legal d'àmbit estatal.
La valoració jurídica i administrativa de la situació es divideix en els següents punts:
1. La dualitat de residència i la llei del padró
- Obligació legal: Segons l'article 15 de la Llei de Bases del Règim Local (LBRL), una persona només pot estar empadronada en un únic municipi. Si es viu a cavall de dos pobles, la llei determina que l'alta s'ha de mantenir en aquell on es passi més temps a l'any. [1]
- El cas del Jutge de Pau: Per exercir com a Jutge de Pau, la Llei Orgànica del Poder Judicial (LOPJ) exigeix residir en el municipi on es té la jurisdicció. Per tant, aquesta persona està complint rigorosament la llei en estar empadronada en el municipi A. No pot, sota cap concepte, empadronar-se també en el municipi B per obtenir el reconeixement. [1]
2. Autonomia local sobre els Reconeixements Honorífics
Els reconeixements, medalles o títols de "Ciutadà d'Honor" no estan regulats per una llei general protectora, sinó pel Reglament d'Honors i Distincions de cada propi Ajuntament.
- Si el reglament exigeix el padró: Si el text diu taxativament que les distincions són exclusivament per a "veïns de dret" (empadronats), l'Ajuntament pot aplicar la norma de manera estricta i denegar-ho basant-se en la manca de requisit formal.
- Si el reglament és obert: Molts reglaments moderns permeten guardonar persones que, sense estar empadronades, hagin tingut una "vinculació rellevant, trajectòria de servei o aportació cívica extraordinària" cap a la vila. Amb 5 hores diàries de voluntariat solidari, el mèrit material és indiscutible.
3. Marges de solució i defensa de la candidatura
Si l'Ajuntament posa traves burocràtiques pel padró, la comissió o entitat que proposa el reconeixement honorífic pot rebatre la posició de les següents maneres:
- Distinció de "Fill Adoptiu" o "Mèrit Cívic": En el dret municipal, la figura de Fill Predilecte es reserva als nascuts o empadronats, però la de Fill Adoptiu o les Medalles d'Honor estan creades precisament per a persones de fora que han deixat una petjada profunda al municipi gràcies a la seva activitat (com en aquest cas, el voluntariat).
- Prevalença del teixit social comunitari: Es pot argumentar administrativament que el vincle amb el municipi B no és un frau residencial, sinó una activitat altruista emparada per la Llei del Voluntariat de Catalunya, on el valor social generat no requereix un nexe administratiu com el padró, sinó una tinença d'interessos comunitaris reals.
- *Excepció per deure legal: S'ha d'al·legar que la manca d'empadronament no prové d'un desinterès cap al poble, sinó d'una obligació legal imperativa vinculada al càrrec públic de Jutge de Pau en l'altre municipi.
Si voleu mirar de desencallar aquesta situació, em podeu especificar:
- Disposeu o heu pogut consultar el Reglament d'Honors i Distincions específic d'aquest Ajuntament per veure què demana exactament?
- La proposta de reconeixement la fa una entitat local (ONG, associació) o neix dels mateixos partits polítics de l'Ajuntament?
