27.- La Cooppel SÍNDIC VOL. El dret a crear el diàleg en el voluntariat

 El dret a crear diàleg en el voluntariat

El projecte de mediació i de mentoria social "Cooppel SÍNDIC VOL"

És com la sindicatura de les persones del voluntariat.

És el suport als interessos i necessitats de diàleg innovador de les condicions del voluntariat. SÍNDIC VOL

En marxa avui diumenge dia 27 d'octubre  Dia Internacional de la Mentoria

https://www.unir.net/revista/empresa/dia-internacional-del-mentoring-por-que-celebrar-promover-crecimiento-personal-y-profesional/

https://mentoriasocial.org/save-the-date-17-e/

Es tracta d'identificar barreres, limitar-les, eliminar-les i/o superar-les.

Això passa en persones voluntàries o en persones voluntàries responsables d'entitats socials i/o veïnals que formen part de juntes directives, consells de direcció, etc.

ABUSOS, COACCIONS, ASSETJAMENT

Manca d'escolta activa i de diàleg, amb efectes sense consentiment

 EMOCIONALS, PSICOLÒGICS, FÍSICS, SEXUALS I ECONÒMICS.

Són simptomatologia de socioaddiccions

Què pots fer si vols més informació o ets víctima d'una situació.

ESCRIU

No abandonis la teva tasca solidària, no tenen culpa les persones que la necessiten.

Avui més que mai la ciutadania necessitem persones emprenedores solidàries.

Vaig fer el treball de recerca del màster URV 2005, sobre les socioaddiccions, comportaments sectaris totalitaris i els seus riscos.

26.- CINC DRETS.- La negociació de determinar les condicions de tasques de voluntariat i la necessitat d'incloure.-

 

Els Drets.-

La negociació de les condicions de tasques de voluntariat i la necessitat d'incloure.- 

Com els treballadors i les treballadores tenen el dret de negociar el determinar les condicions de treball.

És una justa necessitat plantejar-ho.

En l'annex tenim el que diu al respecte la consulta al CHAT GPT.

1.- El dret a millorar les condicions de l'exercici voluntari amb responsabilitat

A més existeix el voluntariat qualificat, acreditat, que sap fer una tasca molt específica, que li agrada, no la fa ningú, en canvi és necessita. És un dret que la pugui fer per raons humanitàries o d'investigació amb tesi postulant com a voluntari social qualificat.

2.- Els drets de reconèixer el voluntariat social qualificat.- 

El voluntariat social qualificat són persones que tenen formació, experiència i certa professionalitat i estan jubilats que poden dur a terme tasques d'investigació d'interès social i públic.

3.- El dret a ser inclós el voluntariat social qualificat dins de projectes per a facilitar el seu exercici.

Molts projectes, ofertes gratuïtes a base de subvencions o costejades en part pel personal usuari. Que es demanen factures. Descarten la participació de personal voluntari social qualificat.

4.- El dret a ser voluntari social qualificat per una causa i pel mòbil de crear millores a la societat.

Com el pla d'investigació acció i dret de pràctica reflexiva a aportar i enriquir el marc conceptual, científic i teòric, per a millorar el benestar de la ciutadania.

La nostra oferta de la Causa Cooppel per la Pau és gratuïta en exercici del voluntariat sempre vetllant que no ha de ser un cost a càrrec seu com pot ser el desplaçament o el dinar o altres necessitats lògiques en cada situació.

5.- També és un dret: El Programa d'Investigació Ètica del Drets Humans (PIEDH) basada en el comportament i en la conversa, assumeix que cal vetllar per a què l'exercici del voluntariat, el voluntariat social i el voluntariat social qualificada, eliminar els danys i perjudicis, els prejudicis i supersticions i deixar clar que el voluntariat exerceix la seva tasca i la seva funció de forma altruïsta i que es pugui dialogar sobre com millorar les atencions. Éticament el voluntariat té dret a demanar les millores i si no se li fa cas dur a terme estratègies per assolir el seu respecte. Més que deixar l'exercici, és millor dialogar per aconseguir les millores

Ara començarem a recollir casos de bona pràctica com casos de que cal mediació per a dialogar millores.

En cas de voler consultar, escriu-nos al:

ANNEX

Segons CHAT GPT:

A Espanya, els drets dels treballadors per negociar les condicions de treball estan regulats en la **Constitució Espanyola** i l'**Estatut dels Treballadors**. La Constitució reconeix el dret a la **lliure sindicación** i a la **negociació col·lectiva** (art. 28.1 i art. 37), permetent que els treballadors puguin unir-se en sindicats i negociar conjuntament per determinar les seves condicions laborals. L'Estatut dels Treballadors (ET), en el seu **Capítol III**, desenvolupa aquest dret establint els mecanismes de la negociació col·lectiva, que permet als treballadors i empresaris pactar condicions com el salari, la jornada, el descans i altres aspectes essencials.

Pel que fa al **voluntariat**, les normes són diferents. Els voluntaris no tenen una relació laboral amb les organitzacions on col·laboren i, per tant, no gaudeixen de les mateixes proteccions ni drets laborals que els treballadors. En canvi, es regeixen per la **Llei del Voluntariat** (Llei 45/2015, de 14 d'octubre). Aquesta llei estableix els drets i deures dels voluntaris, com ara rebre formació adequada, estar coberts per una assegurança i poder participar en les activitats organitzatives. Però no tenen dret a negociar les seves condicions, ja que no hi ha una relació de treball o salari, sinó un acord de col·laboració lliure i voluntària.

Exacte, la **Llei del Voluntariat** estableix que els voluntaris tenen dret a desenvolupar la seva tasca en condicions adequades i a que no se'ls imposin càrregues econòmiques derivades de la seva activitat voluntària. 

Segons l'article 9 de la Llei 45/2015, els voluntaris tenen dret a:

1. **Rebre formació i suport** necessaris per dur a terme la seva activitat en condicions de seguretat i eficàcia.

2. **Estar coberts per una assegurança** que cobreixi riscos derivats de la seva tasca.

3. **No tenir despeses a càrrec seu**: les despeses derivades de l'activitat de voluntariat han de ser cobertes per l'entitat, de manera que no li suposi un cost econòmic.

A més, els voluntaris poden sol·licitar millores en les condicions de la seva activitat, especialment si aquestes afecten la seva seguretat, salut, o efectivitat del treball. Però, com que no es tracta d'una relació laboral, aquest dret no es materialitza en una negociació col·lectiva, sinó en la possibilitat d’expressar les seves necessitats a l’entitat.

25.- EL DRET A REPRESENTAR. Representació completa davant de l'Ajuntament de Tarragona.-

 

Estar empadronat

Cal considerar segons la Llei que qualsevol persona major d'edat pot presentar-se a les eleccions municipals com alcaldable o com a regidoria sense estar empadronat.

Estar empadronat a una ciutat com Tarragona comporta diversos avantatges importants. Aquí tens els més destacats:

A.- Estar  jubilat implica accessibilitat a les atencions socials i culturals de la gent gran i a l'autobus.

B.- Tens representació completa en els casos de representar a associacions, federacions o causes relacionades amb la ciutadania. Com a elector, elegible, dret a veu i a vot en les reunions i en els consell municipals.

En relació amb l'Ajuntament de Tarragona tenim:

De forma més directe.- 

Estem en la federació veïnal Segle XXI en la secretaria de comunicació i de mediació, participant en les reunions de coordinació amb les conselleries i l'alcaldia i participant en els consells municipals que em necessiten en representació veïnal. Formo part de la comunitat emprenedora de Tarragona Impulsa 

De forma més indirecta a nivell cultural

A la vocalia de l'Ateneu de Tarragona i en relacions amb la Federació d'Ateneus de Catalunya.

De forma més social.

- Voluntari amb participació activa en iniciatives del patrimoni "Patrimoni Humanitat 1998-2000, cultural, candidatura Tarragona capital europea de la cultura 2016, educatiu i esportiu Jocs Mediterrani 2018.

- En la coordinadora territorial de la Federació Catalana de Voluntariat Social 

De forma més educativa.

En el programa Cooppel a l'institut Antoni Martí i Franquès, a més de l'impulsa de la Causa Cooppel per la Pau, 2030

SABER ESTAR A ON ET NECESSITEN, T'ESCOLTEN I ET DONEN CORDA

C.- Altres segons especifica el CHAT GPT:

### 1. **Accés als Serveis Públics**

   - **Sanitat i educació**: L’empadronament és requisit per accedir al sistema sanitari públic de la zona, com també per matricular-se a les escoles i instituts de la ciutat.

   - **Serveis socials**: Permet accedir a ajuts socials, subvencions municipals i altres serveis d’assistència per a persones amb necessitats específiques.

### 2. **Drets de Participació Ciutadana**

   - **Participació en processos locals**: Les persones empadronades tenen dret a participar en consultes municipals, activitats de participació ciutadana i en la presa de decisions de l’Ajuntament.

   - **Eleccions locals**: L’empadronament permet votar en eleccions municipals i comunitàries, i per tant tenir veu en les decisions polítiques locals.

### 3. **Beneficis Fiscals i Bonificacions**

   - **Reduccions en taxes municipals**: Algunes ciutats ofereixen bonificacions a les persones empadronades, com en l'Impost de Béns Immobles (IBI), en les taxes d'escombraries, o en altres impostos municipals.

   - **Subvencions i ajudes**: L’empadronament és sovint un requisit per accedir a subvencions municipals per a habitatge, transport i altres ajudes econòmiques.

### 4. **Avantatges en Serveis i Activitats de la Ciutat**

   - **Descomptes en instal·lacions esportives i culturals**: Sovint, els empadronats gaudeixen de descomptes en equipaments municipals com poliesportius, centres culturals, biblioteques, i en esdeveniments culturals o festius.

   - **Aparcament preferencial**: A moltes ciutats, incloent Tarragona, els residents poden tenir avantatges en zones d’aparcament regulat o obtenir permisos de resident.

### 5. **Ajuda en Emergències i Planificació de Serveis**

   - **Dades per a serveis d'emergència**: L’empadronament proporciona informació útil per als serveis d’emergència, assegurant una millor resposta en casos de necessitat.

   - **Inversions públiques**: El nombre de persones empadronades influeix en la planificació i finançament de serveis públics i infraestructures, ja que permet a l'Ajuntament adaptar els recursos a les necessitats reals de la població.

Estar empadronat, per tant, facilita l'accés a diversos drets i avantatges locals i contribueix a tenir una ciutat amb serveis més ajustats a les necessitats dels seus residents.

24.- MEDIACIÓ I DRETS HUMANS.- La diferència entre Mentoria en Drets Humans i Jutjat de Pau des de la mirada Cooppel.-

Totes garanteixen la confidencialitat i el secret professional.

Són raons humanitàries. Amb accions personalitzades i pacifistes, reivindicatives per la justícia i els drets humans.

Per a la Causa Cooppel el primer que es concreta el que vol dir confidencialitat abans de tot.

 Hi han quatre rols diferents. 

El primer Jutjat de Pau (Jutge o Jutgessa) està condicionat a un procés de selecció, es centra en la cogestió del registre civil i de la mediació entre veïnat, entre altres tasques. Es una tasca imparcial i neutral a nivell polític, econòmic i sindical. Des del Jutjat de Pau mai s'inicien iniciatives pròpies ni es entra ni es provoca a les relacions de govern municipal i l'oposició, en el cas que n'hi hagi.

Des de la perspectiva Cooppel els altres tres són lliures i dins del voluntariat social.

Es poden sumar a mogudes d'altres organitzacions o impulsar causes pròpies. En aquestos casos es poden crear tensions entre les víctimes i la provocació de danys i perjudicis.

Tenim tres tipus de mediació i drets humans:

Més personalitzat.-

1.- Mentoria en Drets Humans (MDH), aquí entra la mentoria social a nouvinguts, a refugiats de guerra,... etc. O a casos que precisen un acolliment i acompanyament Cooppel. És fa una atenció i un seguiment fins aconseguir un nivell de solucions o d'inclusió social. També en qualsevol tracte a persones, sempre és personalitzat i s'acompanya a la víctima. Persones i seguiment amb acolliment i acompanyament fins a l'empoderament personal. Es treballen les relacions socials. S'ajuda a la persona i sols s'informa, orienta i assessora a la persona si decideix fer una queixa com a persona.

Els casos més rellevants es passen també al PIEDH amb el permis de la persona en qüestió

Més de mediació social, sumant temes personals, familiars, etc.

2.- Programa Cooppel d'Investigació Ètica en Drets Humans. (PIEDH) Es tracta d'investigar el comportament de les persones implicades i la manca de respecte, de sensibilitat per les persones clients o víctimes. En els àmbits dels serveis públics com privats. I després s'informa a nivell universitari, a actes acadèmics i culturals d'associacions i federacions com a casos i anècdotes de cara a prevenir. Protegint les dades personals i d'identitat. També es pot comunicar al Sindic de Greuges o com a grup d'interès que som al Parlament de Catalunya. Es fan públiques les queixes per a millorar el sistema.

3.- Cooppel Drets Humans (CDH)

Causa Cooppel pels Drets Humans. Aquí és identificar, detectar, escoltar a les víctimes... Es poden sumar els casos i anècdotes que pot aportar el PIEDH, a aquestes causes i s'invita a les persones afectades a sumar-se a la moguda.

Pot ser de dues formes:

1.- Amb suma a altres organitzacions. Per exemple Plataforma en Defensa de la Salut Pública. Plataforma Mercaderies per l'Interior, Plataforma a favor de la Pau (Ucrïna, Palestina) etc.

2.- De forma pròpia:

Es busca complicitat d'associacions i de federacions. Escoltant a tècnics com la Guàrdia Urbana i els Mossos d'Esquadra. I es demana l'ajuda del govern municipal com de l'oposició. Es tracta de la conscienciació de cara a la prevenció del consum de l'alcohol, de la droga, etc. Sensibilitat per la participació comunitària, per la convivència i la seguretat ciutadana. La principal acció és ara a Tarragona ciutat, en primer lloc i al Priorat. Excepte el municipi que s'exerceix en el Jutjat de Pau..

En altres formes i camps hi han altres models de Drets Humans, més polititzats en les accions i en la intensitat. Més sensacionalistes i ideològics. Totalment respectables i oberts a col·laboració puntual segons les situacions i circumstàncies.