dissabte, 19 de juliol del 2025

33.- Realització de fotografies o gravacions en espais públics.-

 


1.- Fer fotos a persones al carrer pot ser legal només en determinades condicions, però també pot vulnerar el dret a la intimitat, la pròpia imatge i la protecció de dades, especialment si es difonen o s'utilitzen sense consentiment. Et detallo els principis legals bàsics vigents a Espanya (i la UE) i què passa amb casos concrets com periodistes o investigació de delictes.


📸 FOTOGRAFIES DE PERSONES AL CARRER: QUAN ES POT?

Es poden fer fotos al carrer si:

  1. La imatge no identifica clarament la persona, o és accessòria dins d’una escena pública (per exemple, gent caminant en una plaça).

  2. No es difon la imatge (ni per xarxes, ni premsa, ni WhatsApp).

  3. Hi ha interès públic o informatiu, i es compleixen garanties legals (periodistes, investigació, etc.).


NO es poden fer ni difondre fotos si:

  • La persona és reconeixible i no ha donat consentiment.

  • Es fan servir per fins privats, comercials o a les xarxes socials.

  • La imatge afecta la seva dignitat, intimitat o reputació.


📰 PERIODISTES: poden fer fotos?

Sí, però amb limitacions:

  • Han de tenir interès informatiu i veracitat.

  • No poden vulnerar drets fonamentals (especialment en menors, víctimes, persones vulnerables).

  • Estan subjectes a codis ètics, lleis de premsa i possibles responsabilitats legals.

  • Sovint no demanen consentiment si el fet és noticiable i públic, però han d’evitar identificar innecessàriament.

🎯 Tenen assegurança o cobertura legal, però això no els eximeix de responsabilitats si hi ha abusos.


🚔 Fer fotos per passar-les a la policia (delinqüència o emergències)

Sí es pot, amb precaucions:

  • Pots fer fotos o vídeos de fets delictius, accidents, baralles, etc., per ajudar la policia.

  • Només han de ser usades per col·laborar amb les autoritats (no compartides per xarxes!).

  • No cal consentiment si és per interès públic i col·laboració amb la seguretat.

📩 Recomanació: Envia-les directament al 112 o als Mossos d'Esquadra mitjançant els canals oficials o quan ells ho sol·licitin.


⚠️ ALTRES CASOS ESPECIALS

👶 Menors d’edat:

  • Sempre cal consentiment dels pares o tutors per fotografiar o difondre imatges.

🏥 Persones en situació vulnerable (malalts, sensellarisme, víctimes):

  • Es considera especialment sensible. Fer fotos sense consentiment pot tenir greus conseqüències legals i ètiques.


✅ CONSELL FINAL

Si fas una foto només per ajudar en un cas greu, no la comparteixis amb ningú més que amb les autoritats. No facis servir la imatge fora d’aquest context.


2.- Gravar reunions —tant de caràcter privat (com les d’associacions) com de caràcter municipal (ajuntaments, plens, comissions)— pot ser legal o il·legal segons diversos factors, com el consentiment, la finalitat, la difusió i si participes o no en la reunió.

T’ho detallo en tres blocs clars:


🔹 1. Reunions privades o d’entitats (associacions, clubs, etc.)

Sí es pot gravar si:

  • Ets part participant de la reunió (vocal, assistent, membre, etc.).

  • Ho fas per finalitats legítimes (tenir constància, consultar després, demostrar un acord o desacord...).

  • No la difons públicament sense consentiment dels altres participants.

📌 Segons el Codi Penal espanyol (article 197): gravar una conversa en què participes tu mateix no és delicte encara que no avisis als altres. Però difondre-la sense permís sí que pot ser-ho (delicte contra la intimitat).

No es pot gravar si:

  • No hi participes personalment (seria gravació oculta: il·legal).

  • La reunió està expressament declarada com a confidencial o reservada.

  • Es grava amb finalitats difamatòries o d'assetjament.


🔹 2. Reunions de caràcter municipal (ajuntament, comissions, plens...)

Cal distingir:

🏛️ Plens municipals ordinaris:

  • Són públics per llei (Llei de Règim Local).

  • Es poden gravar i difondre lliurement.

  • Molts ajuntaments ja ho fan i les pengen a la web.

🗃️ Comissions o reunions de treball internes (juntes de govern, comissions informatives):

  • No són públiques.

  • Es pot gravar si hi participes, però NO es poden difondre sense autorització.

  • Si hi ha acord de confidencialitat, la gravació o difusió podria tenir conseqüències legals o disciplinàries.


⚠️ DIFONDRE LES GRAVACIONS: QUÈ DIU LA LLEI?

Encara que sigui legal gravar, no és legal difondre si:

  • No tens el consentiment exprés dels participants identificables.

  • Conté informació personal o sensible.

  • Es fa servir per menysprear, ridiculitzar o difamar.


✅ CONCLUSIÓ RÀPIDA:

TIPUS DE REUNIÓ POTS GRAVAR-LA SI HI PARTICIPES? POTS DIFONDRE-LA?
Associació o entitat privada ✅ Sí ❌ No, excepte amb permís
Reunió entre particulars ✅ Sí ❌ No, excepte amb permís
Ple municipal públic ✅ Sí ✅ Sí
Comissió o reunió interna municipal ✅ Sí (si hi participes) ❌ No, confidencialitat probable

3.- Codi ètic polític i periodístic.-

Les línies generals del codi polític (en el comportament) i del codi periodístic (en la comunicació pública de debats) es basen en principis ètics fonamentals que busquen garantir el respecte, la transparència, la responsabilitat i el dret a la informació veraç. Aquests codis no són només normes escrites, sinó bones pràctiques assumides per institucions, representants i mitjans.

Et resumeixo els punts clau de cadascun:


🏛️ CODI POLÍTIC (Comportament en debats i actuació pública)

Basat en codis ètics institucionals, com el del Parlament de Catalunya, del Congrés, o els codis de bon govern local.

Línies generals:

  1. Respecte institucional i personal

    • Evitar insults, menyspreu, desqualificacions personals.

    • Respectar el torn de paraula, el moderador i les normes del debat.

  2. Transparència i veracitat

    • No difondre informació deliberadament falsa.

    • Justificar opinions amb dades i fonts clares.

  3. Responsabilitat democràtica

    • Representar amb dignitat la institució o els votants.

    • Rendir comptes de les pròpies afirmacions i decisions.

  4. Evitar manipulació emocional o demagògia

    • No fer servir el dolor, la por o la ràbia per manipular l’opinió pública.

  5. Fomentar el diàleg i el consens

    • Buscar acords quan sigui possible.

    • Escoltar l’adversari i reconèixer punts vàlids.

  6. No aprofitar-se de la posició per interessos personals o partidistes

    • Separar l’interès públic del benefici personal o electoral.


📰 CODI PERIODÍSTIC (Comunicació pública dels debats)

Recollit en codis com el del Col·legi de Periodistes de Catalunya, el Codi Deontològic de la FAPE o la Carta de Munich (ètica periodística internacional).

Línies generals:

  1. Veracitat i contrast de la informació

    • Contrastar fonts abans de publicar.

    • No difondre rumors com si fossin fets.

  2. Neutralitat i imparcialitat

    • Informar dels fets sense posicionar-se partidàriament.

    • Distingir opinió de informació.

  3. Pluralisme i dret a rèplica

    • Recollir diferents punts de vista.

    • Donar veu a totes les parts implicades.

  4. Evitar el sensacionalisme

    • No exagerar titulars, imatges o expressions per captar audiència.

    • Tractar els debats amb rigor, no com un espectacle.

  5. Respecte a les persones

    • No vulnerar la intimitat ni la dignitat dels protagonistes.

    • Especial cura amb menors, víctimes i col·lectius vulnerables.

  6. Protecció de les fonts i confidencialitat

    • No revelar fonts protegides sense autorització.

    • Informar sense posar en risc tercers.

  7. Correcció d’errors

    • Rectificar de forma clara i visible quan hi ha errors informatius.


🎯 RESUM COMPARATIU

ÀMBIT PRINCIPIS BÀSICS
Polític Respecte, veracitat, responsabilitat, consens, transparència
Periodístic Veracitat, imparcialitat, pluralisme, rigor, respecte, rectificació

4.- La protecció de valors proclamant persona ingrata.- 

El terme "persona ingrata" fa referència a algú que no mostra agraïment o que es comporta de manera deslleial o desconsiderada, especialment amb qui l’ha ajudat o li ha fet algun bé.

📌 Significat habitual:

Una persona ingrata és aquella que:

  • No agraeix el que rep.

  • Oblida els favors o el suport que ha rebut.

  • Pot actuar amb indiferència o hostilitat envers qui l’ha beneficiat.

🔹 Exemple:

“Després de tot el que he fet per ell, ni tan sols em dona les gràcies... és un ingrata!”


⚖️ Ús institucional: "persona non grata"

En política o diplomàcia, s’utilitza l’expressió "persona non grata" (en llatí) per declarar que una persona no és benvinguda o ha perdut la confiança d’una institució o comunitat.

🔹 Exemple:

“L’ajuntament va declarar el ministre com a persona non grata per les seves declaracions ofensives.”


Resum:

  • Ingrata (en sentit personal): qui no mostra agraïment.

  • Persona non grata (en sentit institucional): persona rebutjada o exclosa per una entitat o col·lectiu.



32.- Com actuar davant de situacions que demanen auxili.-

 


En situacions que reclamen auxili com un desmai, un atac epilèptic, una crisi d’histèria o una baralla, la presència de molts espectadors pot empitjorar la situació —per això, en primers auxilis, és fonamental mantenir la calma i reduir la tensió ambiental. Detallo el protocol d’auxili bàsic segons cada cas i per què és millor que no hi hagi espectadors:

https://canalsalut.gencat.cat/ca/salut-a-z/p/primers-auxilis/index.html


🔹 1. Desmai (síncope)

Objectiu: Recuperació ràpida del flux sanguini cerebral.

Protocol:

  1. Comprova la consciència (parla-li, toca-li suaument).

  2. Assegura’t que respira. Si no, truca al 112 i inicia RCP.

  3. Estira la persona de panxa enlaire i eleva-li les cames (uns 30 cm) per afavorir el retorn de sang al cervell.

  4. Afluixa-li la roba ajustada.

  5. Vigila la respiració i el pols fins que recuperi la consciència.

Per què evitar espectadors?

  • Poden generar més ansietat en la víctima si es desperta envoltada de gent.

  • Pot interferir en la labor dels auxiliadors.


🔹 2. Crisi epilèptica

Objectiu: Protegir la persona i deixar que la crisi segueixi el seu curs.

Protocol:

  1. Mantén la calma. No intentis frenar els moviments.

  2. Col·loca la persona a terra, en un espai segur (retira objectes perillosos del voltant).

  3. Protegeix-li el cap amb una peça de roba o coixí.

  4. NO li posis res a la boca. No pot empassar-se la llengua.

  5. Quan cessi la crisi, posa-la en posició lateral de seguretat.

  6. Truca al 112 si:

    • La crisi dura més de 5 minuts.

    • És la primera vegada que li passa.

    • No recupera la consciència després de la crisi.

Evitar espectadors perquè:

  • Poden intervenir malament (intentar immobilitzar-la o posar-li coses a la boca).

  • Evitar exposició pública i humiliació.


🔹 3. Crisi d’histèria / atac d’ansietat fort

Objectiu: Calmar la persona i ajudar-la a recuperar el control.

Protocol:

  1. Allunya la persona de situacions estressants o del públic.

  2. Parla-li amb veu suau i tranquil·la.

  3. Ajuda-la a respirar profundament i lentament (p. ex., respirar amb una bossa si hiperventila).

  4. No la jutgis ni la pressionis per “calmar-se”.

  5. Si no millora, truca al 112.

Per què no espectadors?

  • Empitjoren la crisi per vergonya o pressió.

  • Poden jutjar o riure, agreujant l’estat emocional.


🔹 4. Baralla

Objectiu: Evitar lesions i garantir la seguretat.

Protocol:

  1. No t’hi interposis físicament si no tens formació.

  2. Truca al 112 immediatament.

  3. Intenta cridar per dispersar o redirigir l’atenció.

  4. Si s’aturen, assegura’t que no hi ha ferits greus.

Evitar espectadors perquè:

  • Poden animar o agreujar la baralla.

  • El conflicte pot escalar per orgull o pressió social.


En tots els casos:

  • Actua amb seguretat i seny.

  • Truca al 112 si no saps com actuar o la situació ho requereix.

  • Demana ajuda a algú concret (“tu, truca al 112”).

  • Evita fer fotos o gravar. És poc ètic i pot ser il·legal.