Per en Josep Maria Ferré, jutge de pau de Montbrió del Camp i soci de l'ACPJ, ens explica que el primer matrimoni civil a Catalunya i a Espanya es va celebrar a Reus.
I per a què a Reus?
Exercici professional en justícia (Jutjat de Pau) i en la mediació comunitària interpersonal, educativa, cultural i social en voluntariat social. Disponible en Atenció a les víctimes i ponència permanent en conferències, xerrades col·loqui en entitats, associacions veïnals i classes com a visitant extern a universitats i a centres de BAT, ESO, CFGM i CFGS i en atenció a tutoria externa de practicums universitaris, treballs de recerca de final de grau o màster i aprenentatge servei.
Per en Josep Maria Ferré, jutge de pau de Montbrió del Camp i soci de l'ACPJ, ens explica que el primer matrimoni civil a Catalunya i a Espanya es va celebrar a Reus.
I per a què a Reus?
1.- Fer fotos a persones al carrer pot ser legal només en determinades condicions, però també pot vulnerar el dret a la intimitat, la pròpia imatge i la protecció de dades, especialment si es difonen o s'utilitzen sense consentiment. Et detallo els principis legals bàsics vigents a Espanya (i la UE) i què passa amb casos concrets com periodistes o investigació de delictes.
La imatge no identifica clarament la persona, o és accessòria dins d’una escena pública (per exemple, gent caminant en una plaça).
No es difon la imatge (ni per xarxes, ni premsa, ni WhatsApp).
Hi ha interès públic o informatiu, i es compleixen garanties legals (periodistes, investigació, etc.).
La persona és reconeixible i no ha donat consentiment.
Es fan servir per fins privats, comercials o a les xarxes socials.
La imatge afecta la seva dignitat, intimitat o reputació.
Sí, però amb limitacions:
Han de tenir interès informatiu i veracitat.
No poden vulnerar drets fonamentals (especialment en menors, víctimes, persones vulnerables).
Estan subjectes a codis ètics, lleis de premsa i possibles responsabilitats legals.
Sovint no demanen consentiment si el fet és noticiable i públic, però han d’evitar identificar innecessàriament.
🎯 Tenen assegurança o cobertura legal, però això no els eximeix de responsabilitats si hi ha abusos.
Pots fer fotos o vídeos de fets delictius, accidents, baralles, etc., per ajudar la policia.
Només han de ser usades per col·laborar amb les autoritats (no compartides per xarxes!).
No cal consentiment si és per interès públic i col·laboració amb la seguretat.
📩 Recomanació: Envia-les directament al 112 o als Mossos d'Esquadra mitjançant els canals oficials o quan ells ho sol·licitin.
Sempre cal consentiment dels pares o tutors per fotografiar o difondre imatges.
Es considera especialment sensible. Fer fotos sense consentiment pot tenir greus conseqüències legals i ètiques.
Si fas una foto només per ajudar en un cas greu, no la comparteixis amb ningú més que amb les autoritats. No facis servir la imatge fora d’aquest context.
2.- Gravar reunions —tant de caràcter privat (com les d’associacions) com de caràcter municipal (ajuntaments, plens, comissions)— pot ser legal o il·legal segons diversos factors, com el consentiment, la finalitat, la difusió i si participes o no en la reunió.
T’ho detallo en tres blocs clars:
Ets part participant de la reunió (vocal, assistent, membre, etc.).
Ho fas per finalitats legítimes (tenir constància, consultar després, demostrar un acord o desacord...).
No la difons públicament sense consentiment dels altres participants.
📌 Segons el Codi Penal espanyol (article 197): gravar una conversa en què participes tu mateix no és delicte encara que no avisis als altres. Però difondre-la sense permís sí que pot ser-ho (delicte contra la intimitat).
No hi participes personalment (seria gravació oculta: il·legal).
La reunió està expressament declarada com a confidencial o reservada.
Es grava amb finalitats difamatòries o d'assetjament.
Cal distingir:
Són públics per llei (Llei de Règim Local).
Es poden gravar i difondre lliurement.
Molts ajuntaments ja ho fan i les pengen a la web.
No són públiques.
Es pot gravar si hi participes, però NO es poden difondre sense autorització.
Si hi ha acord de confidencialitat, la gravació o difusió podria tenir conseqüències legals o disciplinàries.
Encara que sigui legal gravar, no és legal difondre si:
No tens el consentiment exprés dels participants identificables.
Conté informació personal o sensible.
Es fa servir per menysprear, ridiculitzar o difamar.
TIPUS DE REUNIÓ | POTS GRAVAR-LA SI HI PARTICIPES? | POTS DIFONDRE-LA? |
---|---|---|
Associació o entitat privada | ✅ Sí | ❌ No, excepte amb permís |
Reunió entre particulars | ✅ Sí | ❌ No, excepte amb permís |
Ple municipal públic | ✅ Sí | ✅ Sí |
Comissió o reunió interna municipal | ✅ Sí (si hi participes) | ❌ No, confidencialitat probable |
3.- Codi ètic polític i periodístic.-
Les línies generals del codi polític (en el comportament) i del codi periodístic (en la comunicació pública de debats) es basen en principis ètics fonamentals que busquen garantir el respecte, la transparència, la responsabilitat i el dret a la informació veraç. Aquests codis no són només normes escrites, sinó bones pràctiques assumides per institucions, representants i mitjans.
Et resumeixo els punts clau de cadascun:
Basat en codis ètics institucionals, com el del Parlament de Catalunya, del Congrés, o els codis de bon govern local.
Respecte institucional i personal
Evitar insults, menyspreu, desqualificacions personals.
Respectar el torn de paraula, el moderador i les normes del debat.
Transparència i veracitat
No difondre informació deliberadament falsa.
Justificar opinions amb dades i fonts clares.
Responsabilitat democràtica
Representar amb dignitat la institució o els votants.
Rendir comptes de les pròpies afirmacions i decisions.
Evitar manipulació emocional o demagògia
No fer servir el dolor, la por o la ràbia per manipular l’opinió pública.
Fomentar el diàleg i el consens
Buscar acords quan sigui possible.
Escoltar l’adversari i reconèixer punts vàlids.
No aprofitar-se de la posició per interessos personals o partidistes
Separar l’interès públic del benefici personal o electoral.
Recollit en codis com el del Col·legi de Periodistes de Catalunya, el Codi Deontològic de la FAPE o la Carta de Munich (ètica periodística internacional).
Veracitat i contrast de la informació
Contrastar fonts abans de publicar.
No difondre rumors com si fossin fets.
Neutralitat i imparcialitat
Informar dels fets sense posicionar-se partidàriament.
Distingir opinió de informació.
Pluralisme i dret a rèplica
Recollir diferents punts de vista.
Donar veu a totes les parts implicades.
Evitar el sensacionalisme
No exagerar titulars, imatges o expressions per captar audiència.
Tractar els debats amb rigor, no com un espectacle.
Respecte a les persones
No vulnerar la intimitat ni la dignitat dels protagonistes.
Especial cura amb menors, víctimes i col·lectius vulnerables.
Protecció de les fonts i confidencialitat
No revelar fonts protegides sense autorització.
Informar sense posar en risc tercers.
Correcció d’errors
Rectificar de forma clara i visible quan hi ha errors informatius.
ÀMBIT | PRINCIPIS BÀSICS |
---|---|
Polític | Respecte, veracitat, responsabilitat, consens, transparència |
Periodístic | Veracitat, imparcialitat, pluralisme, rigor, respecte, rectificació |
4.- La protecció de valors proclamant persona ingrata.-
El terme "persona ingrata" fa referència a algú que no mostra agraïment o que es comporta de manera deslleial o desconsiderada, especialment amb qui l’ha ajudat o li ha fet algun bé.
Una persona ingrata és aquella que:
No agraeix el que rep.
Oblida els favors o el suport que ha rebut.
Pot actuar amb indiferència o hostilitat envers qui l’ha beneficiat.
🔹 Exemple:
“Després de tot el que he fet per ell, ni tan sols em dona les gràcies... és un ingrata!”
En política o diplomàcia, s’utilitza l’expressió "persona non grata" (en llatí) per declarar que una persona no és benvinguda o ha perdut la confiança d’una institució o comunitat.
🔹 Exemple:
“L’ajuntament va declarar el ministre com a persona non grata per les seves declaracions ofensives.”
Ingrata (en sentit personal): qui no mostra agraïment.
Persona non grata (en sentit institucional): persona rebutjada o exclosa per una entitat o col·lectiu.
En situacions que reclamen auxili com un desmai, un atac epilèptic, una crisi d’histèria o una baralla, la presència de molts espectadors pot empitjorar la situació —per això, en primers auxilis, és fonamental mantenir la calma i reduir la tensió ambiental. Detallo el protocol d’auxili bàsic segons cada cas i per què és millor que no hi hagi espectadors:
https://canalsalut.gencat.cat/ca/salut-a-z/p/primers-auxilis/index.html
Objectiu: Recuperació ràpida del flux sanguini cerebral.
Protocol:
Comprova la consciència (parla-li, toca-li suaument).
Assegura’t que respira. Si no, truca al 112 i inicia RCP.
Estira la persona de panxa enlaire i eleva-li les cames (uns 30 cm) per afavorir el retorn de sang al cervell.
Afluixa-li la roba ajustada.
Vigila la respiració i el pols fins que recuperi la consciència.
Per què evitar espectadors?
Poden generar més ansietat en la víctima si es desperta envoltada de gent.
Pot interferir en la labor dels auxiliadors.
Objectiu: Protegir la persona i deixar que la crisi segueixi el seu curs.
Protocol:
Mantén la calma. No intentis frenar els moviments.
Col·loca la persona a terra, en un espai segur (retira objectes perillosos del voltant).
Protegeix-li el cap amb una peça de roba o coixí.
NO li posis res a la boca. No pot empassar-se la llengua.
Quan cessi la crisi, posa-la en posició lateral de seguretat.
Truca al 112 si:
La crisi dura més de 5 minuts.
És la primera vegada que li passa.
No recupera la consciència després de la crisi.
Evitar espectadors perquè:
Poden intervenir malament (intentar immobilitzar-la o posar-li coses a la boca).
Evitar exposició pública i humiliació.
Objectiu: Calmar la persona i ajudar-la a recuperar el control.
Protocol:
Allunya la persona de situacions estressants o del públic.
Parla-li amb veu suau i tranquil·la.
Ajuda-la a respirar profundament i lentament (p. ex., respirar amb una bossa si hiperventila).
No la jutgis ni la pressionis per “calmar-se”.
Si no millora, truca al 112.
Per què no espectadors?
Empitjoren la crisi per vergonya o pressió.
Poden jutjar o riure, agreujant l’estat emocional.
Objectiu: Evitar lesions i garantir la seguretat.
Protocol:
No t’hi interposis físicament si no tens formació.
Truca al 112 immediatament.
Intenta cridar per dispersar o redirigir l’atenció.
Si s’aturen, assegura’t que no hi ha ferits greus.
Evitar espectadors perquè:
Poden animar o agreujar la baralla.
El conflicte pot escalar per orgull o pressió social.
Actua amb seguretat i seny.
Truca al 112 si no saps com actuar o la situació ho requereix.
Demana ajuda a algú concret (“tu, truca al 112”).
Evita fer fotos o gravar. És poc ètic i pot ser il·legal.
EN CONSTRUCCIÓ
Article per a la difusió de l'ACPJ, d'interès per a personal dels Jutjats de Pau, professionals de la justícia i per a tota la ciutadania.
En treball
El guió del discurs que obre a l'escaleta i els talls de la taula rodona
Per a consulta i més informació.-
Avui hem entrevistat a na Silvia Argilès, tècnica en assessorament de consum i punt informatiu i d'orientació sobre mediació comarcal. A més hem quedat per a una entrevista per a Priorem Priorat en el proper mes d'octubre.
Ens agradaria contactar amb Maria Ferré, de la gerència territorial de Salut de les Terres d'Ebre. Anirem dins de la setmana que ve a la seu de la Regió Sanitària de Tarragona, Camp de Mart. Tarragona.
TAULA RODONA INFORMATIVA I DE REFLEXIÓ SOBRE LA MEDIACIÓ COMUNITÀRIA EN LA SEGURETAT, EN LA SALUT I EN LA JUSTÍCIA
Àmbit del Jutjat de Pau de Cabacés.
DRETS HUMANS ODS 2030
XXV aniversari de Mediació veïnal i adhesió a la UNESCO 2000-2025
Amb el suport de l'Associació de jutges i de jutgesses de pau de Catalunya "ACPJ" Associació Catalana Pro de la Justícia.
Amb la participació de l'Oficina de Relacions amb la Comunitat (ORC) dels Mossos d'Esquadra de Falset
Divendres dia 11 de juliol de 2025
A les 20 hores
Duració previsible: una hora.
A la sala d'actes de la societat recreativa "La Unió" de Cabacés
Espai de reflexió.-
Punts clau:
1.- Introducció.-
1.1.- La tendència social i legislativa actual per la igualtat de les persones i en contra de tota classe de violència. (Protocols de prevenció i els punts LILA).
1.2.- Cal tenir en compte que vol dir confidencialitat, informació reservada i tenir discreció. Què es realment el consentiment de les persones?
1.3.- Què podem fer com a comunitat mediadora segons la legislació vigent. Som una comunitat.
1.4.- Quins procediments tenim per a defensar de forma pacífica els nostres drets. Drets implica deures, ja que els altres també tenen drets.
2.- Les funcions del Jutjat de Pau i de la mediació.
3.- Les funcions dels Mossos d'Esquadra.
4.- Conclusions:
El paper de la comunitat. Prevenir, acollir, acompanyar i restaurar
Participants a la taula:
- J.M. Ferran (Mediador veïnal Drets Humans a Tarragona, JdPau a Cabacés, soci i delegat territorial de la Junta Directiva de l'ACPJ.
- Mossos d'Esquadra (Oficina de Relacions amb la Comunitat del Priorat).
EN CONSTRUCCIÓ fins el dia 11 de juliol.
Per FERRAN jm.
Jornades generals a Tarragona dia 26 de juny de 2025 i a Tortosa el dia 9 de juliol i jornada específica a Cabacés dia 11 de juliol.
Recull de fotografies i de comentals de cara a la implantació de la nova llei
Causa Cooppel per la Pau 2030.-
Promoure, prevenir i protegir
Estem davant un món canviant i depressa.
La necessitat de fomentar la convivència comunitària veïnal.
Com?
1.- La identitat comunitària, la participació veïnal de les persones propietàries sinó de tothom persones llogateres i propietàries. Reunions, cohesió social i grups de what's o Telegram.
2.- Iniciatives i el comportament contrari a la convivència, a la salut i a la seguretat.
Pisos turístics
Pisos patera
3.- L'empadronament responsable
4.- La formació professional dirigida als joves
La diferència entre negociació i mediació en el camp social i civil.-
La importància de la confidencialitat, la qualitat de reserva i de la discrecionalitat, és un art.
Negociar és la conversa i el diàleg entre dos o més persones, amb dos parts diferenciades d'interessos. És la vida de cada dia.
Mediació és quan en una negociació una o les dues o més parts tenen dificultat i necessiten un pont per al final establir la negociació amb normalitat.
INVESTIGACIÓ ÈTICA I FORMACIÓ EN L'ATENCIÓ A LES PERSONES DES DE LA PROFESSIONALITAT EN L'EXERCICI (amb fins formatius, aprenentatge servei o d'investigació) LLIURE O DINS DE PERFILS LABORALS
La tesi postulant de la Causa Cooppel de J.M. Ferran es fonamenta en la conversa, la mediació i la pràctica dels processos emocionals lògics pels sentit cooperatiu.
La tesi de "la transmediació social" parteix de l'exercici de la mediació en tota la comunitat sigui món laboral, familiar, escala o comunitat de convivència o residència, en el món associatiu, federatiu o dels recursos com museus i biblioteques o residències assistides o centres de dia.
Ara hem estat formats i estem innovant en el camp federatiu i associatiu en la millora de les relacions i en la prevenció dels abusos sexuals i de tota classe d'assetjament.
Les mediacions disponibles són a nivell de persones en general, entre associacions, dins de federacions (FCVS, FAC, Federació veïnal AVF Segle XXI de Tarragona i en l'àmbit familiar.
L'atenció pot ser presencial en llocs reservats o telemàtica.
Les persones poden necessitar, tenir interessos i voler adquirir noves capacitats, la importància de l'ètica i del desenvolupament personal i col·lectiu (L Kohlberg) que es basa en la psicologia piagetana. El processos de dol segons K. Ross de les etapes que presenta el dol que nosaltres l'apliquem en el dol de la vida diària, en la presa de decisions com en els processos de pèrdues de tota classe.
Segons CHAT GPT openai diu:
L'ètica en la mediació social és un aspecte fonamental per garantir que aquest procés sigui just, equitatiu i respectuós amb totes les parts implicades. La mediació social és una eina utilitzada per resoldre conflictes en diversos àmbits, com ara comunitats, escoles, famílies o empreses, i implica principis i valors ètics que guien el comportament dels mediadors i el desenvolupament del procés.
Principis ètics en la mediació social:
Neutralitat: El mediador no pot prendre partit per cap de les parts i ha d'actuar de manera imparcial. Això implica no tenir prejudicis ni influir en les decisions de les persones implicades.
Confidencialitat: Tot el que es comparteix durant el procés de mediació ha de mantenir-se en privat, excepte en casos de risc per a la seguretat o exigències legals.
Autonomia de les parts: Les persones implicades en la mediació tenen el dret de prendre les seves pròpies decisions i arribar a acords sense pressions externes.
Respecte: El mediador ha de garantir que totes les parts siguin escoltades i respectades, sense importar les seves creences, valors o posicions.
Equitat: El procés ha de ser igualitari, assegurant que cap part tingui avantatges injustos sobre l’altra.
Transparència: El mediador ha d’explicar clarament el procés, els seus límits i les possibles conseqüències dels acords.
Dilemes ètics comuns en la mediació social:
Quan intervenir?: Decidir si continuar o no una mediació quan es detecten desequilibris de poder importants entre les parts.
Informació sensible: Com gestionar informació confidencial que pot posar en perill algú.
Influència del mediador: Evitar que el mediador introdueixi els seus valors personals o intenti dirigir les solucions.
Importància de l'ètica en la mediació:
L'ètica en la mediació social és crucial per establir confiança entre les parts i assegurar que el procés sigui percebut com a legítim. Quan s'aplica correctament, ajuda a construir una cultura de pau, cooperació i respecte en la societat. A més, garanteix que les solucions trobades siguin sostenibles i acceptades per tots els implicats.
Podries utilitzar aquests principis com a punt de partida per aprofundir en casos concrets o debatre la seva aplicació en àmbits específics, com el treball comunitari, l'àmbit educatiu o els conflictes laborals.