La diferència entre negociació i mediació en el camp social i civil.-
La importància de la confidencialitat, la qualitat de reserva i de la discrecionalitat, és un art.
Negociar és la conversa i el diàleg entre dos o més persones, amb dos parts diferenciades d'interessos. És la vida de cada dia.
Mediació és quan en una negociació una o les dues o més parts tenen dificultat i necessiten un pont per al final establir la negociació amb normalitat.
INVESTIGACIÓ ÈTICA I FORMACIÓ EN L'ATENCIÓ A LES PERSONES DES DE LA PROFESSIONALITAT EN L'EXERCICI (amb fins formatius, aprenentatge servei o d'investigació) LLIURE O DINS DE PERFILS LABORALS
La tesi postulant de la Causa Cooppel de J.M. Ferran es fonamenta en la conversa, la mediació i la pràctica dels processos emocionals lògics pels sentit cooperatiu.
La tesi de "la transmediació social" parteix de l'exercici de la mediació en tota la comunitat sigui món laboral, familiar, escala o comunitat de convivència o residència, en el món associatiu, federatiu o dels recursos com museus i biblioteques o residències assistides o centres de dia.
Ara hem estat formats i estem innovant en el camp federatiu i associatiu en la millora de les relacions i en la prevenció dels abusos sexuals i de tota classe d'assetjament.
Les mediacions disponibles són a nivell de persones en general, entre associacions, dins de federacions (FCVS, FAC, Federació veïnal AVF Segle XXI de Tarragona i en l'àmbit familiar.
L'atenció pot ser presencial en llocs reservats o telemàtica.
Les persones poden necessitar, tenir interessos i voler adquirir noves capacitats, la importància de l'ètica i del desenvolupament personal i col·lectiu (L Kohlberg) que es basa en la psicologia piagetana. El processos de dol segons K. Ross de les etapes que presenta el dol que nosaltres l'apliquem en el dol de la vida diària, en la presa de decisions com en els processos de pèrdues de tota classe.
Segons CHAT GPT openai diu:
L'ètica en la mediació social és un aspecte fonamental per garantir que aquest procés sigui just, equitatiu i respectuós amb totes les parts implicades. La mediació social és una eina utilitzada per resoldre conflictes en diversos àmbits, com ara comunitats, escoles, famílies o empreses, i implica principis i valors ètics que guien el comportament dels mediadors i el desenvolupament del procés.
Principis ètics en la mediació social:
Neutralitat: El mediador no pot prendre partit per cap de les parts i ha d'actuar de manera imparcial. Això implica no tenir prejudicis ni influir en les decisions de les persones implicades.
Confidencialitat: Tot el que es comparteix durant el procés de mediació ha de mantenir-se en privat, excepte en casos de risc per a la seguretat o exigències legals.
Autonomia de les parts: Les persones implicades en la mediació tenen el dret de prendre les seves pròpies decisions i arribar a acords sense pressions externes.
Respecte: El mediador ha de garantir que totes les parts siguin escoltades i respectades, sense importar les seves creences, valors o posicions.
Equitat: El procés ha de ser igualitari, assegurant que cap part tingui avantatges injustos sobre l’altra.
Transparència: El mediador ha d’explicar clarament el procés, els seus límits i les possibles conseqüències dels acords.
Dilemes ètics comuns en la mediació social:
Quan intervenir?: Decidir si continuar o no una mediació quan es detecten desequilibris de poder importants entre les parts.
Informació sensible: Com gestionar informació confidencial que pot posar en perill algú.
Influència del mediador: Evitar que el mediador introdueixi els seus valors personals o intenti dirigir les solucions.
Importància de l'ètica en la mediació:
L'ètica en la mediació social és crucial per establir confiança entre les parts i assegurar que el procés sigui percebut com a legítim. Quan s'aplica correctament, ajuda a construir una cultura de pau, cooperació i respecte en la societat. A més, garanteix que les solucions trobades siguin sostenibles i acceptades per tots els implicats.
Podries utilitzar aquests principis com a punt de partida per aprofundir en casos concrets o debatre la seva aplicació en àmbits específics, com el treball comunitari, l'àmbit educatiu o els conflictes laborals.
