dissabte, 1 de novembre del 2025

35.- Estem davant a un procés d'innovació en la justícia de proximitat.-

 ARTICLE EN CONSTRUCCIÓ

Crear ponts entre les persones

Per Josep Maria Ferran i Torrent

Jutge de Pau de Cabacés (el Priorat)  i Mediador en la Federació Veïnal Segle XXI de Tarragona.

Soci de l'ACPJ

Un procés d'innovació de la justícia i de la societat catalana. Salut, família i el proïsme

1.- Motivació per la comunicació.-

A nivell d'oci des de 1976, fa 50 anys vaig tenir la iniciativa de dur a terme una publicació local que durà tres anys "Això...Aleixarenc", en 1980 em vaig iniciar la mediació professional docent participant en el 1988 en el llibre blanc de la LOGSE, una llei innovadora en educació, i en el 2000 la mediació comunitaria social, iniciant la tesi postulant Causa Cooppel per la Pau.


2.- La tesi de la mediació comunitària, el triangle de base ciutadana i del vértex més especialitzats i professionalitzats.


I.- Base de la convivència habitual

1.- Base. Vida de la ciutadania. Mediació familiar, associacions, escola-institut, 

2.-Mediació representativa o en les directives. Juntes directives, secretaries de comunicació i de mediació en associacions i federacions, protocols contra violències masclistes, grups lila, etc.

II.- Mediació en suport a la base convivencial.- 

3.- Mediació més específica amb professionalitat o responsabilitats més municipals: Oficines de Relació amb la Comunitat (ORC) de la Guàrdia Urbana, Mossos d'Esquadra, Agents Rurals, Altres recursos: Atenció a la dona SIAD, etc. Servei de Mediació Veïnal. tècnics i personal voluntari, etc.

III.- Dedicació mixta. Mediació de pau de sempre i ara actes legals de marc judicial previ a processos judicials i col·laboració amb els jutjats de primera instància.-

4.- Mediació en la justicia de proximitat. Les futures oficines de justicia municipal i els actes legals de nivell jurídic de les conciliacions i judicis verbals dels JdPau.

5.- Mediacions professionals : MASC

IV.- Processos judicials

6.- Tribunals de justícia: a partir de la primera instància i/o especialitzacions: Menors, Social, etc.


Tesi: Com més consistent és la base de la convivència social habitual facilita que hi hagi més eficàcia a nivells més específics i als nivells més alts hi arribaran menys casos. 

3. Sis actuacions personals per a la divulgació de la cultura mediadora comunitària i de les funcions innovadores dels JdPau.

3.1.- El programa mensual col·laborador de ràdio Falset des de 2008: Priorem Priorat.

3.2.- Jutge de Pau suplent des de 2007-2020 i titular de 2020 fins l'actualitat.

3.3.- El programa Cooppel de suport a les persones per a la millora del record i de la comprensió, sobre tot en atenció a les persones, a les famílies, a les associacions, a les federacions, a l'institut i a centres de dia i residències assistides amb la finalitat d'aprendre junts amb cooperació. Mediació comunitària voluntària acreditada a Tarragona ciutat i a la comarca del Priorat.

3.4.- Participació anual en les jornades de mediació professional organitzades pels col·legis oficials a Tarragona.

En el 2023 vaig fer una ponència en relació amb l'IMSS de Tarragona.

215.- FERRAN exposà l'estudi de la transmediació social a la URV en les jornades anuals de mediació professional.-


3.5.- Participació en les jornades estatals i catalanes mensuals  DIM EDU Global ofertant un taller Cooppel i una comunicació destinada a professionals de l'ensenyament i docents, on participen professorat i doctorants d'altres paisos com Portugal, Itàlia, Argentina, Mèxic i Cuba entre altres.

51.-(ES) NUEVO.- La Planificación de la Atención al Recuerdo Comprensivo (P@RC). Te puede ayudar.-

3.6.- En el meu poble he estat vinculat a 14 entitats o iniciatives locals o comarcals de les quals estic associat ara en deu entitats: de les quals estic ara o bé al consell, grup o junta directiva en set:

(1) Vida Creixent parroquial, (2) el consell parroquial, (3) Ceradai des de 1986 ( Causa Cooppel per la pau des de 2000), (4) Priorem Priorat des de 2009. (5) Jutjat de Pau des de 2007. (6) Oficina virtual de Drets Humans del Priorat des de 2020.(7) Informant turístic acreditat pel parc natural serra de Montsant i voluntari del museu municipal

Associat a la (8) Societat Recreativa i (9) Regants (vocal entre 2022-25). (10) Vaig estar soci del Club de fútbol, jugador entre 1981-85 fins a la desaparició de l'entitat.

He estat en el passat a la junta del (11) Centre Estudis del Priorat (CeP) (2003-2025), (12) Centre estudis CeSMV (2018-20), (13) associació Prioritat (2021-22). (14).- Oficina Voluntariat Mn. Joan Masip i Franch (1995-2002)

En conclusió.- 

La conversa i la mediació comunitària és clau a més d'explicar com aprenem les persones i com ho fem o com ho podem fer millor. On les competències de la creativitat, de la cooperació i de la comunicació són molt importants. La nostra proposta d'ajuda en atenció a les persones la presentem sota el nom Cooppel. Aprenentatge basat en processos emocional lògics on els coneixements i el dol entès com les emocions que ens afecten és el fonament de la tesi Cooppel.


4.- Actuacions per a la conscienciació per la cultura de mediació comunitària per a la convivència, per la seguretat i per la salut i el paper del JdPau i les seves funcions. Tarragona ciutat i el Priorat.

Resolutiva: una solució immediata o la més ràpida possible. Pactar no complicar la relació, eliminar la causa del conflicte (humitat, sorolls, etc). Fer-ho per mitjà de la persona més adequada: familiar, presidència d'escala, etc.

Repreventiva: aprendre dels errors, reconèixer la situació material, emocional i psicològica, prendre mesures per evitar el conflicte. Podem aprendre tots amb el consentiment de la persona implicada o respectant les seves dades personals

Restaurativa: donar oportunitat amb consentiment preparar-se i acordar el trobar-se per expressar les dues parts de forma assenyada el que espera cadascú de l'altra i respectar-ho.

Davant d'una qüestió, problema o conflicte tenim una oportunitat per aprendre i una ocasió per a lluitar per l'èxit de tots.

Poso en marxa propostes de situacions d'aprenenatge

90.- Oferta Cooppel de cursos, tallers i converses de voluntariat social

5.- Seguint la piràmide entre la base cap el vèrtex ens trobem les situacions de diàleg, negociació i mediació:

A.- Vida de cada dia i de base de la ciutadania.- Depèn si el poble és petit o més gran pot variar l'escala de la piràmide.

Cal donar resposta resolutiva, repreventiva i/o restaurativa en els primeres situacions de la piràmide. Cada situació suposa un pes emocional, psicològic i incideixen les creences de les persones implicades, la seva experiència, la seva autoritat i/o responsabilitat i els hàbits en el diàleg i en la motivació de la conducta i la gestió del comportament.

1.- Negociació i mediació dins de la família. El paper dels pares i de els mares i de la seva autoritat.

2.- Mediació d'un o més membres de la família

3.- Mediació d'amistats properes.

4.- Diàleg i mediació a escoles i instituts

5.- Mediació en l'associació o servei respecte a la seva autoritat o responsabilitat. Presidència o vocalia. Cas de protocol conra violència i abusos sexuals (publicitar-lo, referent, comissió, campanya), grups lila si existeixen. 

6.- Consulta o petició a l'Ajuntament o al servei de mediació o al JdPau. Informació, orientació i/o assessorament.

7.- Consulta a l'ORC de Mossos o Guàrdia Urbana.

8.- Consulta o reclamació davant del JdPau. Consulta al JdP o a l'Oficina de Justícia per a rebre informació, orientació o assessorament.

B.- Pas cap a els drets de defensa judicial.- 

9.- Consulta als Mossos sobre els fets, són denunciables o cal mirar com podem resoldre, prevenir o restaurar segons l'apartat A, anterior.

10.- Escrit inicial al JdPau demanant conciliació o judici verbal segons el cas.

11.- Inici de la tramitació de la denuncia al Primera Instància.


6.- Amb el suport del CEJFE i de l'Associació Catalana Pro de la Justícia (ACPJ).- Cal que els jutges i les jutgesses de pau fem pinya, ens ajudem mútuament i ens trobem de forma períodica.- Obrir un procés de col·laboració territorial.

Per intercanviar experiències, vivències.... i tenir clar els processos de conciliació i dels judicis verbals.

Estem cridats com tot el veïnat a reconstruir la mediació comunitària, resolent, prevenint i restaurant entre iguals i dins de les relacions de responsabilitat, així entendrem millor vivint la bona fe i la bona voluntat, dins de les nostres influències i motivacions socials i associatives locals.

Resum de les competències de les tasques dels JdPau entre conciliacions i judicis verbals segons consulta CHAT GPT Openai:

Segons la Llei Orgànica 1/2025, que reforma les funcions dels jutges/esses de pau, aquests poden dur a terme conciliacions i judicis verbals, però són dues tasques amb naturalesa i objectius diferents. Vegem la diferència principal:

🔹 1. Conciliació

Objectiu: Evitar el conflicte judicial mitjançant un acord entre les parts.
Característiques:

  • És voluntària: les parts hi acudeixen per intentar arribar a un acord amistós abans d’anar a judici.

  • El jutge de pau actua com a mediador imparcial, ajudant a trobar un punt de trobada.

  • No hi ha guanyador ni perdedor: si hi ha acord, es formalitza en un acte de conciliació amb valor legal.

  • Si no hi ha acord, les parts poden després acudir al jutjat ordinari.

  • S’utilitza sobretot en conflictes civils menors (deutes petits, desacords entre veïns, etc.).

👉 En resum: és una via de resolució alternativa al judici.

🔹 2. Judici verbal

Objectiu: Resoldre jurídicament un conflicte mitjançant una decisió judicial.
Característiques:

  • És un procés judicial formal regulat per la Llei d’Enjudiciament Civil.

  • El jutge de pau exerceix autoritat jurisdiccional: escolta les parts, analitza proves i dicta sentència.

  • Es fa servir per assumptes de menor quantia (habitualment fins a 150 € o qüestions senzilles (possessió de béns, petites reclamacions, etc.).

  • El resultat és vinculant i executiu, no depèn de l’acord de les parts.

👉 En resum: és una decisió judicial amb força legal, no un acord negociat.

🧩 En síntesi:

Aspecte Conciliació Judici verbal
Naturalesa Acord amistós Resolució judicial
Intervenció del jutge de pau Mediador imparcial Autoritat judicial
Voluntarietat Voluntària Obligatòria si s’interposa demanda
Resultat Acord entre parts Sentència
Objectiu Evitar el judici Resoldre el conflicte legalment


7.- Qüestions i opinió sobre el futur de JdPau.- (DAFO: Punts febles, riscos, forts i oportunitats).-  EN CONSTRUCCIÓ

7.1.- La formació de la comunitat i la formació de les persones aspirants a JdPau.-

7.2.- Valoració de les persones aspirants la seva formació i l'experiència en el camp.-

7.3.- La seva influència en el món associatiu i la seva forma de ser en habilitats

7.4.- Les aspiracions i els interessos familiars i polítics de les seleccions a JdPau i l'ètica en la presa de decisions.

7.5.- Agrupaments municipals a la vista.

7.6.- Proximitat de la justícia, gratuïtat i la mediació professional (MASC)




Fonts de referència:

1.- Tesis o blocs referents:

Dialnet-LaNecesidadDeLaMediacionComunitariaEnLasSociedades-7803306.pdf

TFM Mediación Comunitaria: Estrategias y Efectividad en Conflictos Vecinales - Studocu

Mediació ciutadana i comunitària - Dialnet

Mediacion Comunitaria: Información Completa, Definición, Ejemplos y Más

James Clear o el llibre: CLEAR, James "Hàbits atòmics" Sisena edició. 2024. Ara Llibres. Barcelona.


2.- Els meus blogspot personals. Una representació, per a més interès pots escriure a info@cooppel.org o what's 619 79 39 69.

Priorem Priorat a ràdio Falset

11.- """PriOreM PrioRaT))..., programa mensual col·laborador de ràdio Falset des del 25 octubre 2008

Programa Cooppel d'atenció a les persones

03.- ÀNiMS. Agència de Notícies i Memòria Social de la Causa Oferta Solidària Cooppel per la Pau.-

22.- TAULER INFORMATIU COOPPEL Curs 2025-26 INS Antoni de Martí i Franquès de Tarragona "C@M.ins".

88.- Fomentem la pràctica Cooppel. Curs 2025-26

Jutjat de Pau

Jutjat de Pau ( Transició a l' Oficina Municipal de Justícia) Cabacés. Primer de tot la convivència.


Publicat per a Cap comentari:

dimecres, 17 de setembre del 2025

34.- El primer matrimoni civil en el segle XIX a Catalunya i a Espanya.-

 Per en Josep Maria Ferré, jutge de pau de Montbrió del Camp i soci de l'ACPJ, ens explica que el primer matrimoni civil a Catalunya i a Espanya es va celebrar a Reus.

I per a què a Reus?




La resposta en veu a PRIOREM PRIORAT el proper dissabte dia 4 d'octubre, en el programa mensual col·laborador de ràdio Falset, audible a tot el món.
 

Publicat per a Cap comentari:

dissabte, 19 de juliol del 2025

33.- Realització de fotografies o gravacions en espais públics.-

 


1.- Fer fotos a persones al carrer pot ser legal només en determinades condicions, però també pot vulnerar el dret a la intimitat, la pròpia imatge i la protecció de dades, especialment si es difonen o s'utilitzen sense consentiment. Et detallo els principis legals bàsics vigents a Espanya (i la UE) i què passa amb casos concrets com periodistes o investigació de delictes.

📸 FOTOGRAFIES DE PERSONES AL CARRER: QUAN ES POT?

✅ Es poden fer fotos al carrer si:

  1. La imatge no identifica clarament la persona, o és accessòria dins d’una escena pública (per exemple, gent caminant en una plaça).

  2. No es difon la imatge (ni per xarxes, ni premsa, ni WhatsApp).

  3. Hi ha interès públic o informatiu, i es compleixen garanties legals (periodistes, investigació, etc.).

❌ NO es poden fer ni difondre fotos si:

  • La persona és reconeixible i no ha donat consentiment.

  • Es fan servir per fins privats, comercials o a les xarxes socials.

  • La imatge afecta la seva dignitat, intimitat o reputació.

📰 PERIODISTES: poden fer fotos?

Sí, però amb limitacions:

  • Han de tenir interès informatiu i veracitat.

  • No poden vulnerar drets fonamentals (especialment en menors, víctimes, persones vulnerables).

  • Estan subjectes a codis ètics, lleis de premsa i possibles responsabilitats legals.

  • Sovint no demanen consentiment si el fet és noticiable i públic, però han d’evitar identificar innecessàriament.

🎯 Tenen assegurança o cobertura legal, però això no els eximeix de responsabilitats si hi ha abusos.

🚔 Fer fotos per passar-les a la policia (delinqüència o emergències)

✅ Sí es pot, amb precaucions:

  • Pots fer fotos o vídeos de fets delictius, accidents, baralles, etc., per ajudar la policia.

  • Només han de ser usades per col·laborar amb les autoritats (no compartides per xarxes!).

  • No cal consentiment si és per interès públic i col·laboració amb la seguretat.

📩 Recomanació: Envia-les directament al 112 o als Mossos d'Esquadra mitjançant els canals oficials o quan ells ho sol·licitin.

⚠️ ALTRES CASOS ESPECIALS

👶 Menors d’edat:

  • Sempre cal consentiment dels pares o tutors per fotografiar o difondre imatges.

🏥 Persones en situació vulnerable (malalts, sensellarisme, víctimes):

  • Es considera especialment sensible. Fer fotos sense consentiment pot tenir greus conseqüències legals i ètiques.

✅ CONSELL FINAL

Si fas una foto només per ajudar en un cas greu, no la comparteixis amb ningú més que amb les autoritats. No facis servir la imatge fora d’aquest context.

2.- Gravar reunions —tant de caràcter privat (com les d’associacions) com de caràcter municipal (ajuntaments, plens, comissions)— pot ser legal o il·legal segons diversos factors, com el consentiment, la finalitat, la difusió i si participes o no en la reunió.

T’ho detallo en tres blocs clars:

🔹 1. Reunions privades o d’entitats (associacions, clubs, etc.)

✅ Sí es pot gravar si:

  • Ets part participant de la reunió (vocal, assistent, membre, etc.).

  • Ho fas per finalitats legítimes (tenir constància, consultar després, demostrar un acord o desacord...).

  • No la difons públicament sense consentiment dels altres participants.

📌 Segons el Codi Penal espanyol (article 197): gravar una conversa en què participes tu mateix no és delicte encara que no avisis als altres. Però difondre-la sense permís sí que pot ser-ho (delicte contra la intimitat).

❌ No es pot gravar si:

  • No hi participes personalment (seria gravació oculta: il·legal).

  • La reunió està expressament declarada com a confidencial o reservada.

  • Es grava amb finalitats difamatòries o d'assetjament.

🔹 2. Reunions de caràcter municipal (ajuntament, comissions, plens...)

Cal distingir:

🏛️ Plens municipals ordinaris:

  • Són públics per llei (Llei de Règim Local).

  • Es poden gravar i difondre lliurement.

  • Molts ajuntaments ja ho fan i les pengen a la web.

🗃️ Comissions o reunions de treball internes (juntes de govern, comissions informatives):

  • No són públiques.

  • Es pot gravar si hi participes, però NO es poden difondre sense autorització.

  • Si hi ha acord de confidencialitat, la gravació o difusió podria tenir conseqüències legals o disciplinàries.

⚠️ DIFONDRE LES GRAVACIONS: QUÈ DIU LA LLEI?

Encara que sigui legal gravar, no és legal difondre si:

  • No tens el consentiment exprés dels participants identificables.

  • Conté informació personal o sensible.

  • Es fa servir per menysprear, ridiculitzar o difamar.

✅ CONCLUSIÓ RÀPIDA:

TIPUS DE REUNIÓ POTS GRAVAR-LA SI HI PARTICIPES? POTS DIFONDRE-LA?
Associació o entitat privada ✅ Sí ❌ No, excepte amb permís
Reunió entre particulars ✅ Sí ❌ No, excepte amb permís
Ple municipal públic ✅ Sí ✅ Sí
Comissió o reunió interna municipal ✅ Sí (si hi participes) ❌ No, confidencialitat probable

3.- Codi ètic polític i periodístic.-

Les línies generals del codi polític (en el comportament) i del codi periodístic (en la comunicació pública de debats) es basen en principis ètics fonamentals que busquen garantir el respecte, la transparència, la responsabilitat i el dret a la informació veraç. Aquests codis no són només normes escrites, sinó bones pràctiques assumides per institucions, representants i mitjans.

Et resumeixo els punts clau de cadascun:

🏛️ CODI POLÍTIC (Comportament en debats i actuació pública)

Basat en codis ètics institucionals, com el del Parlament de Catalunya, del Congrés, o els codis de bon govern local.

Línies generals:

  1. Respecte institucional i personal

    • Evitar insults, menyspreu, desqualificacions personals.

    • Respectar el torn de paraula, el moderador i les normes del debat.

  2. Transparència i veracitat

    • No difondre informació deliberadament falsa.

    • Justificar opinions amb dades i fonts clares.

  3. Responsabilitat democràtica

    • Representar amb dignitat la institució o els votants.

    • Rendir comptes de les pròpies afirmacions i decisions.

  4. Evitar manipulació emocional o demagògia

    • No fer servir el dolor, la por o la ràbia per manipular l’opinió pública.

  5. Fomentar el diàleg i el consens

    • Buscar acords quan sigui possible.

    • Escoltar l’adversari i reconèixer punts vàlids.

  6. No aprofitar-se de la posició per interessos personals o partidistes

    • Separar l’interès públic del benefici personal o electoral.

📰 CODI PERIODÍSTIC (Comunicació pública dels debats)

Recollit en codis com el del Col·legi de Periodistes de Catalunya, el Codi Deontològic de la FAPE o la Carta de Munich (ètica periodística internacional).

Línies generals:

  1. Veracitat i contrast de la informació

    • Contrastar fonts abans de publicar.

    • No difondre rumors com si fossin fets.

  2. Neutralitat i imparcialitat

    • Informar dels fets sense posicionar-se partidàriament.

    • Distingir opinió de informació.

  3. Pluralisme i dret a rèplica

    • Recollir diferents punts de vista.

    • Donar veu a totes les parts implicades.

  4. Evitar el sensacionalisme

    • No exagerar titulars, imatges o expressions per captar audiència.

    • Tractar els debats amb rigor, no com un espectacle.

  5. Respecte a les persones

    • No vulnerar la intimitat ni la dignitat dels protagonistes.

    • Especial cura amb menors, víctimes i col·lectius vulnerables.

  6. Protecció de les fonts i confidencialitat

    • No revelar fonts protegides sense autorització.

    • Informar sense posar en risc tercers.

  7. Correcció d’errors

    • Rectificar de forma clara i visible quan hi ha errors informatius.

🎯 RESUM COMPARATIU

ÀMBIT PRINCIPIS BÀSICS
Polític Respecte, veracitat, responsabilitat, consens, transparència
Periodístic Veracitat, imparcialitat, pluralisme, rigor, respecte, rectificació

4.- La protecció de valors proclamant persona ingrata.- 

El terme "persona ingrata" fa referència a algú que no mostra agraïment o que es comporta de manera deslleial o desconsiderada, especialment amb qui l’ha ajudat o li ha fet algun bé.

📌 Significat habitual:

Una persona ingrata és aquella que:

  • No agraeix el que rep.

  • Oblida els favors o el suport que ha rebut.

  • Pot actuar amb indiferència o hostilitat envers qui l’ha beneficiat.

🔹 Exemple:

“Després de tot el que he fet per ell, ni tan sols em dona les gràcies... és un ingrata!”

⚖️ Ús institucional: "persona non grata"

En política o diplomàcia, s’utilitza l’expressió "persona non grata" (en llatí) per declarar que una persona no és benvinguda o ha perdut la confiança d’una institució o comunitat.

🔹 Exemple:

“L’ajuntament va declarar el ministre com a persona non grata per les seves declaracions ofensives.”

✅ Resum:

  • Ingrata (en sentit personal): qui no mostra agraïment.

  • Persona non grata (en sentit institucional): persona rebutjada o exclosa per una entitat o col·lectiu.



Publicat per a Cap comentari:

32.- Com actuar davant de situacions que demanen auxili.-

 


En situacions que reclamen auxili com un desmai, un atac epilèptic, una crisi d’histèria o una baralla, la presència de molts espectadors pot empitjorar la situació —per això, en primers auxilis, és fonamental mantenir la calma i reduir la tensió ambiental. Detallo el protocol d’auxili bàsic segons cada cas i per què és millor que no hi hagi espectadors:

https://canalsalut.gencat.cat/ca/salut-a-z/p/primers-auxilis/index.html

🔹 1. Desmai (síncope)

Objectiu: Recuperació ràpida del flux sanguini cerebral.

Protocol:

  1. Comprova la consciència (parla-li, toca-li suaument).

  2. Assegura’t que respira. Si no, truca al 112 i inicia RCP.

  3. Estira la persona de panxa enlaire i eleva-li les cames (uns 30 cm) per afavorir el retorn de sang al cervell.

  4. Afluixa-li la roba ajustada.

  5. Vigila la respiració i el pols fins que recuperi la consciència.

Per què evitar espectadors?

  • Poden generar més ansietat en la víctima si es desperta envoltada de gent.

  • Pot interferir en la labor dels auxiliadors.

🔹 2. Crisi epilèptica

Objectiu: Protegir la persona i deixar que la crisi segueixi el seu curs.

Protocol:

  1. Mantén la calma. No intentis frenar els moviments.

  2. Col·loca la persona a terra, en un espai segur (retira objectes perillosos del voltant).

  3. Protegeix-li el cap amb una peça de roba o coixí.

  4. NO li posis res a la boca. No pot empassar-se la llengua.

  5. Quan cessi la crisi, posa-la en posició lateral de seguretat.

  6. Truca al 112 si:

    • La crisi dura més de 5 minuts.

    • És la primera vegada que li passa.

    • No recupera la consciència després de la crisi.

Evitar espectadors perquè:

  • Poden intervenir malament (intentar immobilitzar-la o posar-li coses a la boca).

  • Evitar exposició pública i humiliació.

🔹 3. Crisi d’histèria / atac d’ansietat fort

Objectiu: Calmar la persona i ajudar-la a recuperar el control.

Protocol:

  1. Allunya la persona de situacions estressants o del públic.

  2. Parla-li amb veu suau i tranquil·la.

  3. Ajuda-la a respirar profundament i lentament (p. ex., respirar amb una bossa si hiperventila).

  4. No la jutgis ni la pressionis per “calmar-se”.

  5. Si no millora, truca al 112.

Per què no espectadors?

  • Empitjoren la crisi per vergonya o pressió.

  • Poden jutjar o riure, agreujant l’estat emocional.

🔹 4. Baralla

Objectiu: Evitar lesions i garantir la seguretat.

Protocol:

  1. No t’hi interposis físicament si no tens formació.

  2. Truca al 112 immediatament.

  3. Intenta cridar per dispersar o redirigir l’atenció.

  4. Si s’aturen, assegura’t que no hi ha ferits greus.

Evitar espectadors perquè:

  • Poden animar o agreujar la baralla.

  • El conflicte pot escalar per orgull o pressió social.

✅ En tots els casos:

  • Actua amb seguretat i seny.

  • Truca al 112 si no saps com actuar o la situació ho requereix.

  • Demana ajuda a algú concret (“tu, truca al 112”).

  • Evita fer fotos o gravar. És poc ètic i pot ser il·legal.

Publicat per a Cap comentari:

diumenge, 29 de juny del 2025

31.- La mediació comunitària. Cabacés. 11 de juliol.-

EN CONSTRUCCIÓ

Article per a la difusió de l'ACPJ, d'interès per a personal dels Jutjats de Pau, professionals de la justícia i per a tota la ciutadania.

Taula rodona a Cabacés divendres dia 11 de juliol a les 20 hores.-

La mediació social i el paper del Jutjat de Pau i dels Mossos d'Esquadra

En treball

El guió del discurs que obre a l'escaleta i els talls de la taula rodona

Per a consulta i més informació.-

Avui hem entrevistat a na Silvia Argilès, tècnica en assessorament de consum i punt informatiu i d'orientació sobre mediació comarcal. A més hem quedat per a una entrevista per a Priorem Priorat en el proper mes d'octubre.

Ens agradaria contactar amb Maria Ferré, de la gerència territorial de Salut de les Terres d'Ebre. Anirem dins de la setmana que ve a la seu de la Regió Sanitària de Tarragona, Camp de Mart. Tarragona.


Intervenció en la jornada sobre el sensellarisme organitzada pel Consell Municipal de l'Habitatge de Tarragona al Palau de Congressos d Tarragona.


TEMÀTICA  11-07-2025

TAULA RODONA INFORMATIVA I DE REFLEXIÓ SOBRE LA MEDIACIÓ COMUNITÀRIA EN LA SEGURETAT, EN LA SALUT I EN LA JUSTÍCIA

Àmbit del Jutjat de Pau de Cabacés. 

             DRETS HUMANS  ODS 2030

XXV aniversari de Mediació veïnal i adhesió a la UNESCO  2000-2025

Amb el suport de l'Associació de jutges i de jutgesses de pau de Catalunya "ACPJ" Associació Catalana Pro de la Justícia.

Amb la participació de l'Oficina de Relacions amb la Comunitat (ORC) dels Mossos d'Esquadra de Falset

Divendres dia 11 de juliol de 2025

A les 20 hores 

Duració previsible: una hora.

A la sala d'actes de la societat recreativa "La Unió" de Cabacés

Espai de reflexió.- 

Punts clau:

1.- Introducció.- 

1.1.- La tendència social i legislativa actual per la igualtat de les persones i en contra de tota classe de violència. (Protocols de prevenció i els punts LILA).

1.2.- Cal tenir en compte que vol dir confidencialitat, informació reservada i tenir discreció. Què es realment el consentiment de les persones?

1.3.- Què podem fer com a comunitat mediadora segons la legislació vigent. Som una comunitat.

1.4.- Quins procediments tenim per a defensar de forma pacífica els nostres drets. Drets implica deures, ja que els altres també tenen drets.

2.- Les funcions del Jutjat de Pau i de la mediació.

3.- Les funcions dels Mossos d'Esquadra.

4.- Conclusions: 

El paper de la comunitat. Prevenir, acollir, acompanyar i restaurar


Participants a la taula:

- J.M. Ferran (Mediador veïnal Drets Humans a Tarragona, JdPau a Cabacés, soci i delegat territorial de la Junta Directiva de l'ACPJ.

- Mossos d'Esquadra (Oficina de Relacions amb la Comunitat del Priorat).

https://puntinformatiu.blogspot.com/2025/06/55-taula-rodona-al-voltant-de-la.html
https://notespremsacausacooppelperlapau.blogspot.com/2025/02/51-la-situacio-dels-jutjats-de-pau-i-el.html

19.- JUSTÍCIA.- Ponent Permanent Cooppel sobre la Justícia i els Drets Humans (EMERGENTS)..: 30.- Període de desenvolupament jurídic al voltant del Jutjat de Pau.

Conceptes clau:
Conciliació, Mediació, Atenció a les Persones. Comunitat mediadora.

ARTICLE



FONTS I REFERÈNCIES
Lleis i documents de la formació permanent i de difusió ciutadana
https://justicia.gencat.cat/ca/ambits/mediacio/mediacio_dretprivat/elcentre/





Tarragona, ciutat
https://www.tarragona.cat/serveis-a-la-persona/institut-municipal-de-serveis-socials/accio-comunitaria/mediacio

Pla general de la tesi postulant de la Causa Cooppel per la Pau 2025-30. Participació en jornades i congressos d'educació, d'interès social i de justícia.

Més informació: 
Escriu sempre a  info@cooppel.org o al what's   619 79 39 69

Publicat per a Cap comentari:

dijous, 26 de juny del 2025

30.- Període de desenvolupament jurídic al voltant del Jutjat de Pau.

EN CONSTRUCCIÓ fins el dia 11 de juliol.

Per FERRAN jm.   

Jornades generals a Tarragona dia 26 de juny de 2025 i a Tortosa el dia 9 de juliol i jornada específica a Cabacés dia 11 de juliol.

Recull de fotografies i de comentals de cara a la implantació de la nova llei





01.- JORNADA DE TARRAGONA  26 DE JUNY DE 2025

https://youtu.be/lgkkRZqJh-Q?si=I9THevsHShjNhd2a

















https://tac12.tv/camp-de-tarragona/arxiu-camp-tarragona/item/39742-declaracions-telematiques-i-mes-conciliacions-als-nous-jutjats-de-pau

 2.- JORNADA DE TORTOSA DIA 9 DE JULIOL DE 2025


3.- DIA 11 DE JULIOL DE 2025.-
CABACÉS      TROBADA 
Taula rodona a Cabacés a les 20 hores.-
La mediació social i el paper del Jutjat de Pau i dels Mossos d'Esquadra

Els que vinguin a les 18 hores visita guiada del poble i del retaule gòtic. Recepcions a partir de les 17 hores. 
Publicat per a Cap comentari:

dimarts, 3 de juny del 2025

29.- Causa Cooppel i el foment de la convivència comunitària veïnal.-

Causa Cooppel per la Pau 2030.-

Promoure, prevenir i protegir

 Estem davant un món canviant i depressa.

La necessitat de fomentar la convivència comunitària veïnal.

Com?

1.- La identitat comunitària, la participació veïnal de les persones propietàries sinó de tothom persones llogateres i propietàries. Reunions, cohesió social i grups de what's o Telegram.

2.- Iniciatives i el comportament contrari a la convivència, a la salut i a la seguretat.

Pisos turístics 

Pisos patera

3.- L'empadronament responsable

4.- La formació professional dirigida als joves

https://www.diaridetarragona.com/tarragona/vamos-a-trabajar-la-ia-como-una-familia-de-fp-mas-CK23385430





Publicat per a Cap comentari:
Subscriure's a: Comentaris (Atom)