dissabte, 26 d’octubre del 2024

27.- La Cooppel SÍNDIC VOL. El dret a crear el diàleg en el voluntariat

 El dret a crear diàleg en el voluntariat

El projecte de mediació i de mentoria social "Cooppel SÍNDIC VOL"

És com la sindicatura de les persones del voluntariat.

És el suport als interessos i necessitats de diàleg innovador de les condicions del voluntariat. SÍNDIC VOL

En marxa avui diumenge dia 27 d'octubre  Dia Internacional de la Mentoria

https://www.unir.net/revista/empresa/dia-internacional-del-mentoring-por-que-celebrar-promover-crecimiento-personal-y-profesional/

https://mentoriasocial.org/save-the-date-17-e/

Es tracta d'identificar barreres, limitar-les, eliminar-les i/o superar-les.

Això passa en persones voluntàries o en persones voluntàries responsables d'entitats socials i/o veïnals que formen part de juntes directives, consells de direcció, etc.

ABUSOS, COACCIONS, ASSETJAMENT

Manca d'escolta activa i de diàleg, amb efectes sense consentiment

 EMOCIONALS, PSICOLÒGICS, FÍSICS, SEXUALS I ECONÒMICS.

Són simptomatologia de socioaddiccions



Què pots fer si vols més informació o ets víctima d'una situació.

ESCRIU



No abandonis la teva tasca solidària, no tenen culpa les persones que la necessiten.

Avui més que mai la ciutadania necessitem persones emprenedores solidàries.


Vaig fer el treball de recerca del màster URV 2005, sobre les socioaddiccions, comportaments sectaris totalitaris i els seus riscos.



divendres, 25 d’octubre del 2024

26.- CINC DRETS.- La negociació de determinar les condicions de tasques de voluntariat i la necessitat d'incloure.-

 



Els Drets.-

La negociació de les condicions de tasques de voluntariat i la necessitat d'incloure.- 

Com els treballadors i les treballadores tenen el dret de negociar el determinar les condicions de treball.

És una justa necessitat plantejar-ho.

En l'annex tenim el que diu al respecte la consulta al CHAT GPT.

1.- El dret a millorar les condicions de l'exercici voluntari amb responsabilitat

A més existeix el voluntariat qualificat, acreditat, que sap fer una tasca molt específica, que li agrada, no la fa ningú, en canvi és necessita. És un dret que la pugui fer per raons humanitàries o d'investigació amb tesi postulant com a voluntari social qualificat.

2.- Els drets de reconèixer el voluntariat social qualificat.- 

El voluntariat social qualificat són persones que tenen formació, experiència i certa professionalitat i estan jubilats que poden dur a terme tasques d'investigació d'interès social i públic.

3.- El dret a ser inclós el voluntariat social qualificat dins de projectes per a facilitar el seu exercici.

Molts projectes, ofertes gratuïtes a base de subvencions o costejades en part pel personal usuari. Que es demanen factures. Descarten la participació de personal voluntari social qualificat.

4.- El dret a ser voluntari social qualificat per una causa i pel mòbil de crear millores a la societat.

Com el pla d'investigació acció i dret de pràctica reflexiva a aportar i enriquir el marc conceptual, científic i teòric, per a millorar el benestar de la ciutadania.

La nostra oferta de la Causa Cooppel per la Pau és gratuïta en exercici del voluntariat sempre vetllant que no ha de ser un cost a càrrec seu com pot ser el desplaçament o el dinar o altres necessitats lògiques en cada situació.

5.- També és un dret: El Programa d'Investigació Ètica del Drets Humans (PIEDH) basada en el comportament i en la conversa, assumeix que cal vetllar per a què l'exercici del voluntariat, el voluntariat social i el voluntariat social qualificada, eliminar els danys i perjudicis, els prejudicis i supersticions i deixar clar que el voluntariat exerceix la seva tasca i la seva funció de forma altruïsta i que es pugui dialogar sobre com millorar les atencions. Éticament el voluntariat té dret a demanar les millores i si no se li fa cas dur a terme estratègies per assolir el seu respecte. Més que deixar l'exercici, és millor dialogar per aconseguir les millores

Ara començarem a recollir casos de bona pràctica com casos de que cal mediació per a dialogar millores.

En cas de voler consultar, escriu-nos al:




ANNEX

Segons CHAT GPT:

A Espanya, els drets dels treballadors per negociar les condicions de treball estan regulats en la **Constitució Espanyola** i l'**Estatut dels Treballadors**. La Constitució reconeix el dret a la **lliure sindicación** i a la **negociació col·lectiva** (art. 28.1 i art. 37), permetent que els treballadors puguin unir-se en sindicats i negociar conjuntament per determinar les seves condicions laborals. L'Estatut dels Treballadors (ET), en el seu **Capítol III**, desenvolupa aquest dret establint els mecanismes de la negociació col·lectiva, que permet als treballadors i empresaris pactar condicions com el salari, la jornada, el descans i altres aspectes essencials.


Pel que fa al **voluntariat**, les normes són diferents. Els voluntaris no tenen una relació laboral amb les organitzacions on col·laboren i, per tant, no gaudeixen de les mateixes proteccions ni drets laborals que els treballadors. En canvi, es regeixen per la **Llei del Voluntariat** (Llei 45/2015, de 14 d'octubre). Aquesta llei estableix els drets i deures dels voluntaris, com ara rebre formació adequada, estar coberts per una assegurança i poder participar en les activitats organitzatives. Però no tenen dret a negociar les seves condicions, ja que no hi ha una relació de treball o salari, sinó un acord de col·laboració lliure i voluntària.

Exacte, la **Llei del Voluntariat** estableix que els voluntaris tenen dret a desenvolupar la seva tasca en condicions adequades i a que no se'ls imposin càrregues econòmiques derivades de la seva activitat voluntària. 


Segons l'article 9 de la Llei 45/2015, els voluntaris tenen dret a:

1. **Rebre formació i suport** necessaris per dur a terme la seva activitat en condicions de seguretat i eficàcia.

2. **Estar coberts per una assegurança** que cobreixi riscos derivats de la seva tasca.

3. **No tenir despeses a càrrec seu**: les despeses derivades de l'activitat de voluntariat han de ser cobertes per l'entitat, de manera que no li suposi un cost econòmic.

A més, els voluntaris poden sol·licitar millores en les condicions de la seva activitat, especialment si aquestes afecten la seva seguretat, salut, o efectivitat del treball. Però, com que no es tracta d'una relació laboral, aquest dret no es materialitza en una negociació col·lectiva, sinó en la possibilitat d’expressar les seves necessitats a l’entitat.

25.- EL DRET A REPRESENTAR. Representació completa davant de l'Ajuntament de Tarragona.-

 


Estar empadronat

Cal considerar segons la Llei que qualsevol persona major d'edat pot presentar-se a les eleccions municipals com alcaldable o com a regidoria sense estar empadronat.

Estar empadronat a una ciutat com Tarragona comporta diversos avantatges importants. Aquí tens els més destacats:

A.- Estar  jubilat implica accessibilitat a les atencions socials i culturals de la gent gran i a l'autobus.

B.- Tens representació completa en els casos de representar a associacions, federacions o causes relacionades amb la ciutadania. Com a elector, elegible, dret a veu i a vot en les reunions i en els consell municipals.

En relació amb l'Ajuntament de Tarragona tenim:

De forma més directe.- 

Estem en la federació veïnal Segle XXI en la secretaria de comunicació i de mediació, participant en les reunions de coordinació amb les conselleries i l'alcaldia i participant en els consells municipals que em necessiten en representació veïnal. Formo part de la comunitat emprenedora de Tarragona Impulsa 

De forma més indirecta a nivell cultural

A la vocalia de l'Ateneu de Tarragona i en relacions amb la Federació d'Ateneus de Catalunya.

De forma més social.

- Voluntari amb participació activa en iniciatives del patrimoni "Patrimoni Humanitat 1998-2000, cultural, candidatura Tarragona capital europea de la cultura 2016, educatiu i esportiu Jocs Mediterrani 2018.

- En la coordinadora territorial de la Federació Catalana de Voluntariat Social 

De forma més educativa.

En el programa Cooppel a l'institut Antoni Martí i Franquès, a més de l'impulsa de la Causa Cooppel per la Pau, 2030

SABER ESTAR A ON ET NECESSITEN, T'ESCOLTEN I ET DONEN CORDA

C.- Altres segons especifica el CHAT GPT:

### 1. **Accés als Serveis Públics**

   - **Sanitat i educació**: L’empadronament és requisit per accedir al sistema sanitari públic de la zona, com també per matricular-se a les escoles i instituts de la ciutat.

   - **Serveis socials**: Permet accedir a ajuts socials, subvencions municipals i altres serveis d’assistència per a persones amb necessitats específiques.


### 2. **Drets de Participació Ciutadana**

   - **Participació en processos locals**: Les persones empadronades tenen dret a participar en consultes municipals, activitats de participació ciutadana i en la presa de decisions de l’Ajuntament.

   - **Eleccions locals**: L’empadronament permet votar en eleccions municipals i comunitàries, i per tant tenir veu en les decisions polítiques locals.


### 3. **Beneficis Fiscals i Bonificacions**

   - **Reduccions en taxes municipals**: Algunes ciutats ofereixen bonificacions a les persones empadronades, com en l'Impost de Béns Immobles (IBI), en les taxes d'escombraries, o en altres impostos municipals.

   - **Subvencions i ajudes**: L’empadronament és sovint un requisit per accedir a subvencions municipals per a habitatge, transport i altres ajudes econòmiques.


### 4. **Avantatges en Serveis i Activitats de la Ciutat**

   - **Descomptes en instal·lacions esportives i culturals**: Sovint, els empadronats gaudeixen de descomptes en equipaments municipals com poliesportius, centres culturals, biblioteques, i en esdeveniments culturals o festius.

   - **Aparcament preferencial**: A moltes ciutats, incloent Tarragona, els residents poden tenir avantatges en zones d’aparcament regulat o obtenir permisos de resident.


### 5. **Ajuda en Emergències i Planificació de Serveis**

   - **Dades per a serveis d'emergència**: L’empadronament proporciona informació útil per als serveis d’emergència, assegurant una millor resposta en casos de necessitat.

   - **Inversions públiques**: El nombre de persones empadronades influeix en la planificació i finançament de serveis públics i infraestructures, ja que permet a l'Ajuntament adaptar els recursos a les necessitats reals de la població.


Estar empadronat, per tant, facilita l'accés a diversos drets i avantatges locals i contribueix a tenir una ciutat amb serveis més ajustats a les necessitats dels seus residents.

24.- MEDIACIÓ I DRETS HUMANS.- La diferència entre Mentoria en Drets Humans i Jutjat de Pau des de la mirada Cooppel.-

Totes garanteixen la confidencialitat i el secret professional.

Són raons humanitàries. Amb accions personalitzades i pacifistes, reivindicatives per la justícia i els drets humans.

Per a la Causa Cooppel el primer que es concreta el que vol dir confidencialitat abans de tot.

 Hi han quatre rols diferents. 

El primer Jutjat de Pau (Jutge o Jutgessa) està condicionat a un procés de selecció, es centra en la cogestió del registre civil i de la mediació entre veïnat, entre altres tasques. Es una tasca imparcial i neutral a nivell polític, econòmic i sindical. Des del Jutjat de Pau mai s'inicien iniciatives pròpies ni es entra ni es provoca a les relacions de govern municipal i l'oposició, en el cas que n'hi hagi.

Des de la perspectiva Cooppel els altres tres són lliures i dins del voluntariat social.

Es poden sumar a mogudes d'altres organitzacions o impulsar causes pròpies. En aquestos casos es poden crear tensions entre les víctimes i la provocació de danys i perjudicis.

Tenim tres tipus de mediació i drets humans:


Més personalitzat.-

1.- Mentoria en Drets Humans (MDH), aquí entra la mentoria social a nouvinguts, a refugiats de guerra,... etc. O a casos que precisen un acolliment i acompanyament Cooppel. És fa una atenció i un seguiment fins aconseguir un nivell de solucions o d'inclusió social. També en qualsevol tracte a persones, sempre és personalitzat i s'acompanya a la víctima. Persones i seguiment amb acolliment i acompanyament fins a l'empoderament personal. Es treballen les relacions socials. S'ajuda a la persona i sols s'informa, orienta i assessora a la persona si decideix fer una queixa com a persona.

Els casos més rellevants es passen també al PIEDH amb el permis de la persona en qüestió


Més de mediació social, sumant temes personals, familiars, etc.

2.- Programa Cooppel d'Investigació Ètica en Drets Humans. (PIEDH) Es tracta d'investigar el comportament de les persones implicades i la manca de respecte, de sensibilitat per les persones clients o víctimes. En els àmbits dels serveis públics com privats. I després s'informa a nivell universitari, a actes acadèmics i culturals d'associacions i federacions com a casos i anècdotes de cara a prevenir. Protegint les dades personals i d'identitat. També es pot comunicar al Sindic de Greuges o com a grup d'interès que som al Parlament de Catalunya. Es fan públiques les queixes per a millorar el sistema.

3.- Cooppel Drets Humans (CDH)

Causa Cooppel pels Drets Humans. Aquí és identificar, detectar, escoltar a les víctimes... Es poden sumar els casos i anècdotes que pot aportar el PIEDH, a aquestes causes i s'invita a les persones afectades a sumar-se a la moguda.

Pot ser de dues formes:

1.- Amb suma a altres organitzacions. Per exemple Plataforma en Defensa de la Salut Pública. Plataforma Mercaderies per l'Interior, Plataforma a favor de la Pau (Ucrïna, Palestina) etc.

2.- De forma pròpia:

Es busca complicitat d'associacions i de federacions. Escoltant a tècnics com la Guàrdia Urbana i els Mossos d'Esquadra. I es demana l'ajuda del govern municipal com de l'oposició. Es tracta de la conscienciació de cara a la prevenció del consum de l'alcohol, de la droga, etc. Sensibilitat per la participació comunitària, per la convivència i la seguretat ciutadana. La principal acció és ara a Tarragona ciutat, en primer lloc i al Priorat. Excepte el municipi que s'exerceix en el Jutjat de Pau..


En altres formes i camps hi han altres models de Drets Humans, més polititzats en les accions i en la intensitat. Més sensacionalistes i ideològics. Totalment respectables i oberts a col·laboració puntual segons les situacions i circumstàncies. 

dimarts, 3 de gener del 2023

23.- Observatori del Comportament i de la Informació en les Xarxes Socials. El dret d'autoria. El dret a la informació gratuïta i a la difusió universal.-

 Cooppel OASIS:  Cooperació pel sentit creatiu i comunicatiu a partir de l'Observació, l'Anàlisi dels Aprenentatges, la Interpretació de les dades i la Intervenció Informativa (informació, orientació i assessorament).-

Observatori del Comportament i de la Informació en les Xarxes Socials pel sentit comú cooperatiu (Cooppel) en relació al valor de la justícia social. 

El dret a la informació gratuïta i a la seva difusió universal i pública.-

https://observatoridesc.org/ca/consell-drets-humans-nacions-unides-reconeix-dret-huma-ambient-net-saludable-i-sostenible



Drets d'autoria

https://portal.edu.gva.es/pladigital/wp-content/uploads/sites/1192/2022/05/Drets-dautoria.pdf

22.- El Govern atorga el Premi Justícia 2022 a la nostra Associació Catalana en Pro de la Justícia (ACPJ).-

 És un honor formar part d'aquesta associació i del seu projectes en el servei a la ciutadania de Catalunya.

El Govern atorga el Premi Justícia 2022 a la nostra Associació Catalana en Pro de la Justícia (ACPJ).-

El Govern distingeix l’Associació Catalana en Pro de la Justícia (ACPJ) amb el Premi Justícia 2022, la més alta distinció que atorga la Generalitat de Catalunya en aquest àmbit.

El Departament de Justícia, Drets i Memòria justifica el reconeixement del jutge de pau, una figura que representa la justícia de proximitat i que, com a mediador, fa efectiva la conciliació i permet que moltes vegades no s’hagi d’arribar als jutjats, la qual cosa contribueix a descongestionar l’Administració de justícia. La distinció respon també a l’aposta per la mediació i la resolució alternativa de conflictes de la conselleria.

El Decret de concessió del Premi destaca que els jutjats de pau són una peça clau per al desenvolupament de la justícia social i de proximitat a Catalunya.

El premi serà lliurat pel president de la Generalitat, Pere Aragonès, i la consellera de Justícia, Gemma Ubasart, dilluns 23 de gener, al Palau de la Generalitat. A banda, també es lliuren diverses distincions a professionals pel seus serveis a la justícia.

www.acpj.cat


https://govern.cat/salapremsa/notes-premsa/470784/govern-atorga-premi-justicia-2022-lassociacio-catalana-pro-justicia




dilluns, 5 de desembre del 2022

21.- L'exercici de titular de Jutjat de Pau d'un municipi petit, i disponible a la mediació en la comarca i en la ciutat de Tarragona.-



El paper mediador i el valor de la proximitat ciutadana en la gestió del registre civil del Jutjat de Pau.-

Fa més de vint anys que vaig iniciar la mediació comunitària voluntària a Tarragona ciutat i més tard a la comarca del Priorat.

La mediació sempre m'ha apassionat tant com a professional docent, com a voluntari en el món veïnal de Tarragona, vocal de mediació de l'AAVV Verge del Carme, així com en la secretaria d'actes, de comunicació i de mediació de la Federació d'associacions de veïns i veïnes Segle XXI de Tarragona centre, eixample i nord, en el món cultural de l'Ateneu de Tarragona com a vocal, en la coordinació de Vida Creixent i com a president del centre d'estudis del Priorat o en l'associació Ceradai- Causa Cooppel per la Pau 2030.

Per tant parlo a nivell general de poble, ciutat i de barris, de forma deslocalitzada.

Després de 13 anys de jutge de pau suplent 2007-2020 participant en la diversa formació del CEJFE, estic de titular des de l'any 2000, any de la intensa pandèmia que ara ja comencem anar cap a la normalitat.

En formació ha estat molt interessant sobre la celebració dels judicis que en 2015 es van treure de les nostres competències. La formació en el CEJFE ha estat molt il·lustrativa sobre mediació, el paper funcional de les entrevistes telemàtiques i les tertúlies literàries.

En la labor dins del Jutjat de Pau està la mediació comunitària a més de la tasca administrativa del Registre Civil, sempre amb l'ajuda de la secretaria judicial que a la vegada és també la municipal.

La tasca és un servei públic i m'agrada fer-lo de forma que sigui el més pràctic i efectiu, dins com a fora d'horari, sempre que estigui argumentat i justificat, amb respecte a la nostra funció i també el respecte a les necessitats de la ciutadania i de les circumstàncies de cada moment.

En la tasca administrativa de les "fe de vida", certificats de naixement, de defunció, la majoria mort a fora, a l'hospital de Mora d'Ebre. També està la tramitació dels exhorts entre altres tasques de donar fe. Això implica contacte amb la ciutadania a nivell personalitzat.

Dins d'un bon clima de les relacions amb el veïnat amb vincles afectius i de concòrdia i amistat.

En març de 2021 vaig ser elegit vocal de Drets Humans i de la Natura de la Junta de l'associació Prioritat (1), entitat en pro del patrimoni paisatge i de la sostenibilitat del Priorat. Des de la darrera assemblea general ara estic al Consell de Socis i Sòcies de Prioritat.

Ja tenim en marxa el "Punt Telemàtic de Drets Humans i de la Natura de forma independent, al marge de l'associació: RESPONEM DRETS (2).

La mediació comunitària dins de la societat democràtica, inclusiva, sostenible i ètica, la veig de tres mirades la preventiva, la resolutiva i la restaurativa prèvia a la reconciliació abans de no arribar al nivell executiu dels Mossos d'Esquadra o de la judicial. o de la Guàrdia Urbana a la ciutat. 

La forma de manifestar les queixes i els nivells de mediació. Les formes són primer orals, després per escrit. Si es pot resoldre a nivell oral millor. 

Els nivells són la mediació habitual quotidiana entre persones, en la família, dins de les associacions, per arribar al Jutjat de Pau com a darrer recurs. 

Sobre les tres mirades, la preventiva és la més difícil ja que és més fàcil aprendre a partir dels errors, que abans de cometre'ls. Hi han situacions i la part cultural ens pot ajudar, aprendre dels errors dels altres. Però no es tracta sols de tenir coneixements sinó de simplement de tenir sentit comú. Ens costa veure els riscos i els perills abans de que passin els fets.

La resolutiva és de trobar junts amb les parts afectades de trobar solucions. Tots guanyem, cedint en part allò que no és tant rellevant ni tant imprescindible. A vegades ens trobem en problemes, conflictes i qüestions molt fàcil de resoldre en sí però els jocs de poder, els jocs psicològics i els guions no resolts d'experiències negatives de temps passats condicionen, limiten o són una barrera per a fer el pas endavant

La restaurativa seria la de trobar junts la compensació dels danys i dels perjudicis, que poden ser morals, psicològics, socials o materials, poden arribar a la condonació acceptada o el perdó autèntic.

Una part també que implica les tres mirades que es central i transversal és el suport motivacional per aconseguir les tres mencionades anteriorment.

La mediació sempre ha estat, és i serà necessària i imprescindible quan la negociació entre iguals amb diàleg falla. Fer els ulls clucs i no afrontar conductes negatives per a motivar reflexionar el que es pot aprendre, el que s'ha fet amb o sense intenció, el que es arrepentir-se, demanar perdó o al menys disculpar-se. No ajudem a educar-se i no fem cap favor a la persona en qüestió sigui major o menor d'edat. Més responsables som davant dels menors d'edat, els pares i les mares, així com tot el veïnat que podem ajudar.

Si que en la societat que vivim sigui poble o ciutat, alguns pares i mares donen sempre de forma incondicional la raó als seus fills i filles i en moltes ocasions costa ajudar a fer el procés d'aprenentatge de reflexionar, arrepentir-se, demanar perdó i reconciliar-se.

Un altra punt és les situacions i les circumstàncies com les altes hores de la nit, l'alcohol, droga, tabac,etc. que pot afavorir les circumstàncies per a succeir conflictes

Les tasques d'informar, de derivar, d'orientar poder ser telemàtiques o per visites de professionals 

Però assessorar, mediar i ajudar ha de ser presencial i té més força i és més efectiva si és presencial i si hi han vincles afectius i de confiança, sense perdre el rol de responsabilitats,

Un altra recurs és la coordinació amb l'Oficina de Relacions amb la Comunitat (ORC) dels Mossos d'Esquadra, que poden ajudar en la sensibilització i en la conscienciació. Així Salut, Treball Social que junts amb la ciutadania i les famílies podem posar units més valor, identitat, pertinença i participació en els objectius resolutius, restauratius i preventius.

Per tant tenim arguments sòlids a favor dels Jutjats de Pau, com a espai de vincles per temes afectius i administratius, d'acompanyament celebris o no els casaments, en facilitar la documentació. La creació de vincles afectius de tota classe són importants per a facilitar la mediació, com més vincles i llaços tinguem més facilita el procés mediador. Tot des de l'actitud de servei i de la gratuïtat.

L'escolta activa, saber detectar i acceptar l'error, voler prevenir-lo, som més allà que l'error propi, autocompassió, més enllà dels pensaments negatius, acció i compromís o paraula i tots aquests valors són propis de la comunitat amb llibertat i responsabilitat.

Per una ment en positiu, desafiar les creences limitants, actuar, confiar en tu mateix i actua, i avalua, apren cada dia de nou, són valors que podem ajudar tota la ciutadania, però sempre cal reconsiderar el gran paper per a la convivència i la pau que es fa també des dels Jutjats de Pau.



Josep Maria Ferran i Torrent, Jutge de Pau titular de Cabacés (el Priorat).